l Festimams va posar punt i final dissabte a la seva primera aventura a l'hotel AC de Girona -anteriorment s'havia fet a Santa Coloma de Farners- amb una sessió d'imitacions i rialles a càrrec de Toni Clapés i el seu equip de Versió RAC1.

Si una cosa ha deixat clara aquesta nova edició del Festimams és que els periodistes s'han convertit en noves estrelles mediàtiques: sobre paper, la proposta consisteix a unir humor i gastronomia, però, a la pràctica, ha estat la presència de noms consolidats del panorama mediàtic català, amb una combinació de periodistes -com Toni Soler, Jair Domínguez, Empar Moliner, Ricard Ustrell, Laura Rosel o el mateix Clapés- i imitadors molt presents a la petita pantalla com Pep Plaza o Toni Albà el que l'ha convertit en tot un èxit de públic. Un públic que no s'ha cansat d'aplaudir ni de fotografiar-se amb les noves estrelles mediàtiques durant les sis sessions del festival, dirigit per Fel Faixedas.

La vetllada de dissabte va permetre a tots els assistents viure, fins a cert punt, la màgia de la ràdio en directe: malgrat que la sessió no es va emetre per les ones, l'espectacle es va assemblar molt a un autèntic «xou» radiofònic en què l'equip de Versió RAC1 -integrat per Clapés, Oriol Cruz, Judit Martín i Jaume Nolla, «el senyor Marcel·lí»- va demostrar que la ràdio és una combinació de guió i improvisació, complicitat i, sobretot, treball d'equip. Una nit en què entre els «habituals» del programa -la Vane, Pilar Rahola, la Nunú...- no hi van faltar nombroses referències gironines, com el periodista Jordi Bosch, Salvador Dalí i la seva suposada filla, Pilar Abel, i una qüestió clau que va venir del públic: pensa Iniesta fitxar pel Girona? «Em faria molta il·lusió. M'agradaria molt baixar al camp i animar els meus companys dient-los: «Vinga», va dir el personatge d'Oriol Cruz, amb la parsimònia que el caracteritza.

Els guions que portaven a les mans els quatre membres de l'equip els delataven: el primer requisit perquè un programa surti bé és una preparació prèvia, és a dir, tenir un bon guió entre mans. Però òbviament, en un format com el Festimams, amb públic en directe i que a més pot fer preguntes, aquest guió ha d'anar acompanyat d'una alta capacitat d'improvisació que l'equip de Clapés va demostrar tenir sobradament, no en va el presentador porta des de 1997 presentant el mateix programa, primer a Catalunya Ràdio i des de 2005 a RAC1.

El ritme trepidant de les imitacions de Cruz i Martín (del jutge Marchena a Ferran Adrià, d'Inés Arrimadas a Quim Torra) va recordar el ritme frenètic de la ràdio, en què un segon de silenci es pot fer etern. I, al final, les rialles van deixar lloc a les preguntes del públic, que van portar Clapés a recordar algunes de les millors anècdotes després de més de vint anys al davant dels micròfons: des del convidat que va dir clarament que la pel·lícula que estava promocionant «era una merda» i ni ell mateix l'aniria a veure o l'«escriptora» que va confessar que no tenia ni idea d'algunes de les coses que suposadament havia escrit en el llibre.

La sessió de dissabte, doncs, va suposar un tancament multitudinari per a aquesta tercera edició del Festimams, que deixa el llistó mediàticament molt elevat de cara a l'any que ve.