19 de març de 2019
19.03.2019

Muñoz Molina: «Cal protegir la pròpia vida perquè és molt fràgil»

L'escriptor ambienta a Lisboa «Tus pasos en la escalera», que va presentar ahir a Barcelona

19.03.2019 | 01:08
Muñoz Molina: «Cal protegir la pròpia vida perquè és molt fràgil»

«Me he instalado en esta ciudad para esperar en ella el fin del mundo». Amb aquesta frase s'inicia la nova i hipnòtica novel·la d'Antonio Muñoz Molina (Úbeda, 1956), Tus pasos en la escalera, una inquietant història de suspens psicològic, ambientada a Lisboa i que ahir va presentar a Barcelona.

L'escriptor va rememorar que va néixer d'«una manera incontrolada», l'estiu de l'any passat, mentre era a la capital portuguesa intentant donar forma a un altre artefacte literari. Però se li va trencar el disc dur de l'ordinador i va tenir l'«excusa perfecta» per llançar-se al buit d'un nou projecte.

La seva editora, Elena Ramírez, li va regalar un quadern i es va veure començant un relat nou a partir de la sentència que obre el llibre, «neutral, però rotunda, sense saber el que venia a continuació».

Qui s'enfronti al text, hi descobrirà un home que espera la seva dona, Cecilia, una neurocientífica que treballa en els mecanismes neuronals que regeixen la memòria i la por, i que ha d'arribar des de Nova York, on tots dos han passat una etapa marcada pels atemptats de l'11 de setembre del 2001, per instal·lar-se en un tranquil barri de Lisboa i iniciar un nou periple vital.

Muñoz Molina, que no amaga que en el moment de l'escriptura «trampejava amb dificultats psicològiques» i que va tenir el «caprici de no dir res a ningú» sobre el que estava creant, ha volgut «construir una ficció amb els materials d'allò immediat». Així, el seu protagonista explica en primera persona «la seva versió del món, encara que viu completament tancat i el lector ha de mirar com si estigués darrere d'un vel que és el que aquest home no vol explicar i el que no vol veure».

«Va ser un desafiament molt atractiu anar mostrant la realitat a través d'un testimoni que a cada moment va allunyant-se'n més», confessava el novel·lista, a qui li agrada «jugar honradament amb el lector».

L'acadèmic també va fer ahir un al·legat a favor que totes les persones protegeixin la seva pròpia vida, «perquè és una cosa molt fràgil». Per a Muñoz Molina, cal saber «retirar-se i amagar-se» en un moment en què la vida «està sent saquejada pels lladres, envaïda per les xarxes socials, pels interessos concrets de les empreses tecnològiques».

«Les persones -afegia- estem sent completament envaïdes, saquejades i agredides. I sense un espai secret no es pot viure, un necessita estar sol de tant en tant, comptar amb un regne propi». El novel·lista aprofundia que «el mateix fet de llegir, escriure, escoltar música o veure art» són per a ell «teràpies de retir».

També deia que sent la necessitat de no estar envaït per la política, que «és una cosa molt tòxica». A ell, diu, li agrada parlar amb d'altres persones de problemes socials, «però la xerrameca sobre les llistes electorals és un avorriment immens».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit