La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble es podrà visitar al Museu de la Garrotxa d'Olot a partir del 23 de març. Aquest 2019 fa cent anys que l'estat espanyol va autoritzar la cessió a dipòsit del quadre La càrrega del pintor olotí Ramon Casas, un símbol de la lluita de les classes malgrat haver-lo pintat des de la «neutralitat ideològica».

Comissariada per l'historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras, l'exposició inclou una part de divulgació de l'obra (exposada al mateix museu) i una altra en què s'explica que, malgrat el pas del temps i l'evolució de les tècniques repressives, el concepte de càrrega contra tota mena de protestes continua essent el mateix. Apareixen protestes de diferents punts del món i també càrregues de l'1-O a Catalunya, entre d'altres. Es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any.

Aquell quadre i tres més d'autors catalans van poder retornar a la capital de la Garrotxa el 1919 després que l'escultor olotí Miquel Blay i l'Ajuntament d'Olot van saber aprofitar el «poc interès» que l'emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d'Art Modern i al Govern espanyol. Així ho ha recordat la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, tot recordant que l'obra havia generat tanta «incomoditat» a Madrid per la temàtica que no s'havia exposat mai al públic.

Cent anys després, el quadre de Casas s'ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes, si bé aquesta no va ser mai la intenció de l'autor, a qui s'ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana.

Segons Mallol, el va pintar agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902. En primer pla, es veu un guàrdia civil a dalt del cavall amb un sabre a la mà i als peus de l'animal un home estirat a terra. I en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar. A partir d'aquest quadre, la mostra inclou una primera part centrada en contextualitzar i en divulgar detalls poc coneguts d'aquesta obra, que s'exposa a la tercera planta del mateix Museu de la Garrotxa. Així, per exemple, s'explica que des del 1997 el quadre ja no ha sortit més perquè hi ha risc de malmetre's.

A la segona part, el visitant s'endinsarà en el concepte de càrregues policials al llarg de la història. I ho farà primer obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per després topar-se amb una segona cortina amb tot d'antiavalots en primer pla. Enric Calpena explica que han volgut transmetre la sensació de «por» que un pot sentir quan es té a poca distància els agents que estan a punt de carregar contra els manifestants.

En aquest espai hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues policials des del segle XVIII fins a l'actualitat.