No em sembla haver trobat mai una biografia tan breu, tan rotunda, amb tanta plenitud. L'autor és sant Mateu. La Teologia i la fe ens diuen que té una bona informació: és planificació divina, és el gust de Déu. Està en el text de l'Evangeli del dia 19 de març, festivitat de sant Josep, patró de l'Església Universal. Però abans ha estat l'Home més silenciós per fora, més clar per dins, més accessible al pla de la Redempció. L'home més útil amb la seva adhesió a Déu que li proposa una vocació, la més humanitària, jo diria la més sacerdotal, i que inclou el projecte diví en dues realitats humanes, que són el treball, l'ofici, la materialitat al servei de tothom i, al mateix temps, la responsabilitat matrimonial, un amor que no necessita la sexualitat per tenir una plenitud que ressonarà per sempre més com un estil diví que ofereix un gust d'eternitat.
Potser no s'entén prou perquè els homes han posat la seva fe en els laboratoris d'embrions, i neguen a Déu el dret d'intervenir en la naturalesa que Ell mateix ha creat. La passió per Déu i la passió pel bé comú, i fer de pare davant la llei jueva, i portar el Nen a la Sinagoga i cobrar una factura d'una reparació d'una finestra. I després, i sempre, xop de Déu, enamorat eternament de la seva esposa Maria -ell ens ha ensenyat a tenir-la contenta, a estimar-la, i sense ser sacerdot és patró de l'Església universal, patró de la Bona Mort, al qual demanem, en el Dia del Seminari, que ens enviï, com deia aquell brancardier de Lourdes, «capellans de cabell negre» i muntats per dins, amb la simplicitat profunda del seu Amor a Déu i a la seva Mare.
