Les curses populars, a casa nostra, solen ser massives. Són com una manifestació massiva de voluntat social. Sol haver-hi una raó de millora col·lectiva.

Hi ha un «fons», una profunditat de motius humans, de millora en la direcció del bé comú, una transformació de la vida col·lectiva. Tenim la sort que existeixen pensadors socials que reflexionen sobre l'home total, no només sobre el progrés econòmic dels pobles o de les empreses.

Per l'equilibri del món és el títol d'un missatge del papa Francesc a la IV Conferència Internacional Per a l'equilibri del món. El Papa afirma dues coses: la degradació ambiental va unida a la degradació humana. Això és un pensament important. Si no s'entén aquest fenomen, el país es degrada i la persona el segueix. Per això, en la seva trobada amb els joves de l'Havana demana que es cultivi una «cultura de l'encontre», mitjançant -diu Francesc- la promoció d'una «amistat social».

Per entendre més a fons el risc d'aquest possible «tsunami» sobre la convivència humana, l'Església ens convida a una «carrera de fons». L'objectiu és la convicció que ser «conscients que hem de ser conformes a Crist» és un do inestimable de la misericòrdia de Déu» (Rom. 8, 29).

Normalment, la força interior i la plenitud de l'entrega s'obtenen per l'exemple d'aquelles persones que trobem en el nostre camí.

La Quaresma és trobar Jesucrist. És una cursa de fons d'enamorat. Un amor que lluita amb la força de l'Esperit Sant, que és Amor, i que va recuperant el goig de viu en la natura i amb les persones. És una Redempció parcial anticipada. Però a fons.