En el quart diumenge de Quaresma, l'Església ens proposa meditar la paràbola del fill pròdig i del pare misericordiós, que tots coneixem. La paràbola expressa qui és Déu, i qui som nosaltres. Jesús explica la història en un ambient de crítica molt dura contra la seva persona per la seva actitud acollidora envers persones considerades pecadores. Acollir els pecadors i compartir menjar amb ells era pràctica habitual de Jesús, que no era entesa i era rebutjada pels responsables de la religió jueva. Ell, amb la seva manera d'actuar, mostrava la manera de ser i de fer de Déu. La meva reflexió vol ser una invitació a identificar-nos amb els personatges.
Déu -el pare- manifesta l'amor incondicional, i és el protagonista de la paràbola. La seva actitud fonamental és l'amor incondicional envers el seu fill perdut, abatut i desorientat. Un amor que res ni ningú pot destruir, ni tan sols el pecat i la infidelitat.
El pare respecta la llibertat del seu fill, malgrat que això signifiqui la seva perdició. No deixa mai d'estimar-lo. L'espera cada dia, pateix, i quan veu que torna no demana explicacions, i li retorna la seva condició i dignitat.
A les parròquies i famílies, alguns fills, joves i grans, han deixat «la casa», la comunitat, cercant felicitat, llibertat, passar-ho bé, comoditat... Que sàpiguen que els continuem estimant; que tinguin la certesa que els continuem esperant i que els acollirem amb goig, a semblança de Déu.
El fill que marxa de casa, imatge de cadascun de nosaltres com a pecadors. El fill vol marxar de la pròpia casa, on ho ha rebut tot, al costat del pare, perquè vol ser més lliure, més feliç i viure intensament. L'experiència li ensenya que s'està perdent, i està sol, buit, sense res. Però encara conserva el record de casa i del pare, i d'aquí arrenca la seva conversió.
Fa experiència de la pròpia misèria, de la pròpia situació d'una manera intensa. Es recorda del pare, del seu amor i de tot el que vivia a casa. Es proposa tornar humilment, com a servidor i esclau. És sincer: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu» (extret del Full Parroquial).
