És Jesús mateix qui ens suggereix la pregunta tot llegint l'evangeli d'aquest diumenge cinquè de Quaresma.

Recordo la narració. Una dona sorpresa en adulteri és portada davant de Jesús pels mestres de la llei i els fariseus. Aquests li recorden que, segons «la llei», la dona ha de morir apedregada -la pena de mort dels jueus-, i esperen la resposta de Jesús per tenir motius d'acusació contra ell. Si Jesús els dona la raó, invalida el seu missatge d'amor i de misericòrdia de Déu Pare; si diu que van errats, actua directament contra la llei jueva donada per Déu al seu poble. «Es pronuncia contra Déu».

Jesús s'entreté abans de donar una resposta. L'evangeli fins i tot explica que passa uns moments dibuixant a terra. I llavors els diu: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que tiri la primera pedra». Els acusadors, almenys, són sincers amb ells mateixos, i es retiren un per un, començant pels més vells.

Jesús, aleshores, manifesta a la dona que no la condemna i que en endavant no pequi més. No li diu que ha fet bé, sinó que esmeni la seva vida. Una vegada més, i en una situació molt delicada, actua amb misericòrdia. D'aquesta manera proclama la Bona Nova, l'Evangeli de la salvació.

Nosaltres, si som sincers, tenim molta facilitat per «acusar», per convertir-nos en jutges implacables dels altres. Ens podem preguntar per les acusacions concretes que podem fer a l'esposa o al marit, als fills, als pares, a familiars, a veïns, a companys de treball, als capellans, als feligresos de la parròquia, a les autoritats amb responsabilitats del bé comú, a qui ens sembli que és culpable de quelcom que ens ofèn. Tenim la temptació de cercar culpables del que ens succeeix o no succeeix, i no ens agrada o ens fa patir o és contrari a les nostres conviccions.

Potser els cristians també pensem o manifestem aquestes acusacions davant Jesús demanant justícia contra els qui ens han fet algun mal [...] (extret del Full Parroquial).