20 de abril de 2019
20.04.2019
Diari de Girona

L'antrozoòloga Helena Escoda reclama el reconeixement social dels gats

20.04.2019 | 00:09
L'antrozoòloga Helena Escoda reclama el reconeixement social dels gats

La historiadora i antrozoòloga Helena Escoda reclama que els gats tinguin el reconeixement social que mereixen perquè «són uns membres molt importants de la nostra societat, el paper dels quals no ha estat prou reconegut». Escoda acaba de publicar Historia del gato (Edicions Hades), on explica la història d'aquest animal al llarg de les civilitzacions, la seva relació amb la bruixeria, les diferents espècies i el seu paper social, com la seva funció de «salvar les collites dels rosegadors».

En una entrevista, Escoda explica com el gat «ens ha acompanyat al llarg de la història i, no obstant això, els historiadors s'han referit a ell d'una forma utilitarista» i defensa que, sense ells, la humanitat no hauria pogut «progressar fins on som ara».

La historiadora explica que la domesticació del gat és un gran misteri: «És una relació estranya perquè no existeix una voluntat humana de domesticar, però per algun motiu els gats s'han acostat a nosaltres, probablement quan es van crear els primers graners, que van atreure rosegadors, i per tant també felins».

En el llibre ressalta que el gat ha tingut un paper rellevant en moltes civilitzacions i la cultura que més importància li ha atorgat als felins ha estat l'egípcia, sobretot a través de la deessa Bastet, relacionada amb la maternitat, «encara que també feien sacrificis de gats, però eren sense maldat, ja que ells consideraven que la bona i eterna vida vènia després de la mort».

Els gats també van acompanyar als fenicis, als grecs i als romans, pel que fa a Occident. Tradicionalment, la dona i el gat tenen un vincle especial, perquè simbòlicament i artísticament el gat s'ha relacionat amb la dona, «sobretot durant el període de bruixeria en el final de l'Edat Mitjana». Quan hi ha un mal col·lectiu –en aquella època la pesta negra– sempre es busca algú a qui culpar, i es va culpar les dones, generalment pobres, grans i soles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook