Tinc la sensació que al nostre món tenim escassetat de «profetes». Es poden saber moltes coses, tenir una informació gruixuda, immediata, total, però tot plegat és com un caminar de nits i amb boira. Els coneixements no falten... Falta la perspectiva, la interpretació, la previsió, l'impacte d'allò que és més fonamental, la traducció profitosa del que succeeix cada dia, i durant anys i panys i que és «feina de profeta».

Benet XVI és un pensador que estreny dues generacions, del 1968 fins ara, que coneix amb precisió la història. Ha escrit aquesta dotzena de folis parlant, abans, amb el Papa i el cardenal Parolin, i els ha publicat a la revista Klerusblatt de la regió de Baviera. L'anàlisi parteix del 1960 i arriba fins el 1980. En aquest temps, diu Benet XVI -vint anys- «els criteris normatius de la sexualitat s'han enrunat». Repartició de films de sexe i pornogràfics. Els temes «de relacions sexuals sense distinció ètica havien de ser acceptats, més endavant, com una possibilitat generalitzada». La revolució del 1968 ha lluitat, afirma Benet XVI, perquè no es reconegués cap norma sexual.

Aquest desastre moral sorgeix estretament unit a la violència (aquesta pornografia es prohibeix dins dels avions). Benet XVI escriu que «formava part de la fesomia de la revolució del 1968 el fet que la pedofília fos aleshores jutjada acceptable i raonable».

El número molt elevat de reduccions a l'estat laïcal (de sacerdots) fou conseqüència de tot aquest procés. La segona part de l'escrit explica les desviacions teològiques penetrant, sovint, en el tema de la formació dels futurs sacerdots. La tercera part: resposta recta de l'Església, que mereix un espai més llarg.