L'actor britànic Jeremy Irons, que ahir va presentar al BCN Film Fest un documental sobre el Museu del Prado, va dir, amb relació a la polèmica latent al món cinematogràfic sobre Netflix, que s'hauria de «jutjar la qualitat del cinema i no com es projecta».
En una entrevista, Irons, que a més va recollir el premi Sant Jordi de Cinematografia que concedeix RNE, va reconèixer que «el panorama en el cinema està canviant, encara que les xifres del públic en les sales convencionals hagin pujat en els últims tres o quatre anys».
Aquest increment de públic demostra, segons Irons, que «hi ha un desig que el públic acudeixi als cinemes, perquè assistir a la sala fosca és un esdeveniment», com quan surts de casa per anar a veure un partit de futbol, a un bar o al teatre».
Segons explica, els cinemes que sàpiguen crear «aquest esdeveniment, més enllà de ser una mera sala de projeccions», sempre tindran el seu públic.
«Hauríem de jutjar la qualitat del treball i no com es projecta», comenta l'actor, i adverteix que «la gent té ara a les seves cases grans pantalles de televisió que proporcionen una molt bona qualitat, fins i tot més que en algunes sales. Per tant, s'ha de jutjar mirant-ho des d'una altra perspectiva».
Irons assegura que «Spielberg s'equivoca, perquè els temps estan canviant, i si estem jutjant la qualitat de la història, del guió, de l'actuació o del disseny de la producció em sembla que Netflix hauria d'estar permesa al festival de Cannes».
Jeremy Irons, que ha protagonitzat sèries televisives d'èxit com The Borgia o el mític Retorn a Brideshead, admet que «una bona part del millor cinema es fa avui a la televisió».
El guanyador d'un Oscar el 1991 per El misteri von Bülow no es planteja, com altres col·legues, passar-se a direcció: «Vaig dirigir en el passat una pel·lícula per a la televisió sobre refugiats, però em sento molt mandrós» i pensa que «els actors som molt afortunats».
L'actor parla també de l'actualitat política, «dies terribles», i s'atreveix a fer una anàlisi: «Em sembla que segueix l'eco de la crisi de 2008, amb massa persones en la nostra societat que pensen que estan en desavantatge, i hem de trobar una manera que el capitalisme es reguli perquè les empreses que guanyen molts diners contribueixin a la nostra qualitat de vida».
El seu desig és que el rumb de la revolució econòmica en què estem immersos «no acabi en el totalitarisme, que seria terrible per a la democràcia». Considera que «la democràcia és el millor sistema que tenim però no sembla que satisfaci o proporcioni una millor manera de viure a aquestes persones que no tenen feina o que viuen en la pobresa, ni tampoc la globalització sembla que estigui ajudant a això». A més, es mostra contrari al Brexit britànic.
