enet XVI ha parlat llargament, en aquestes últimes setmanes, dels abusos sexuals en l'Església. No en tenia prou amb vint ratlles de l'article passat per exposar el seu pensament, que va més enllà d'un problema religiós, que envaeix la societat i arriba al fons de la complexitat humana, destrossant el seu equilibri interior.

El papa Ratzinger afirma que «aquest procés preparat des de fa molt temps i en curs de ealització, aquest procés de la liquidació del concepte cristià de la moral, ha estat, com he intentat demostrar, marcat per un radicalisme sense precedents durant els anys 1960». «La qüestió de la pedofília s'aguditza a la segona meitat dels anys 1980».

Als Estats Units, el problema és tan públic que els bisbes cerquen l'ajuda de Roma. No n'hi ha prou de protegir les persones, ve a dir el papa Benet, és necessari protegir la fe. Tot aquest procés de la naturalització de totes les formes de sexualitat, reduir el seu exercici a l'espontaneïtat absoluta, presentar-la com un dret sense límits, sense relació amb la bondat moral objectiva, separant la fe de la moral sexual. La vida humana en la seva relació profunda intenta separar-se de Déu.

Els diaris s'alimenten massa sovint de la violència en el procés final de la sexualitat. Una sexualitat al marge de l'ordre moral. «Un món sense Déu no pot ser més que un món sense significació... Aleshores és el triomf del poder, una força humana sense amor». «Una societat sense Déu -una societat que no el coneix i que el considera como no existent- és una societat que perd la seva mesura». El tema és profundament humà. I també és un tema de fe.