La reivindicació de la Mediterrània com a pont i no com a abisme va marcar dissabte al vespre el concert de Macaco a les escales de la catedral de Girona. El cantant repetia escenari a l'Strenes -ja hi va actuar el 2016- per presentar el seu nou disc, Civilizado como los animales, que veurà la llum a finals de mes.

Va arrencar amb una petita introducció i Vívela, abans de baixar de l'escenari per barrejar-se entre el públic i cantar un medley amb alguns dels seus temes més coneguts - Moving, Love is the only way i Seguiremos-, on va reivindicar la sanitat i l'educació públiques. Amb Valientes i Bailó la pena, cançons del nou àlbum, va posar a tothom dret i ja va ser un no parar.

«Estem molt feliços de tornar a ser aquí en aquest context tan màgic i especial», va afirmar Dani Carbonell, explicant que fa dos anys que treballen en el disc, experimentant amb ritmes i lletres, i que té una línia conductora clara, «el Mediterrani que tant estimo i la barreja, perquè m'he criat amb ella i sempre la defensaré», amb al·lusions a l'acollida de refugiats i la tasca de l'ONG ProActiva Open Arms.

Va tornar a baixar a cantar entre el públic Lo quiero todo, que va anar seguida de De serie i Tengo, amb diverses improvisacions. A les mares, «que haurien de governar els països», va dedicar Mamma, que ell i els músics que l'acompanyen van interpretar agitant uns fils lluminosos de color vermell.

Les primeres notes de Coincidir van despertar xiulets d'admiració del públic, que va corejar amb ganes la lletra de Volar. Pel final va deixar Agárrate -interpretada amb una careta de mico posada i fent una crida a «trencar els límits»- i un dels seus himnes, Con la mano levantá.

En tornar per als bisos va llançar crítiques a l'extrema dreta i «al feixisme dins una falsa democràcia» com el govern de Bolsonaro al Brasil per presentar un dels nous temes Blue (Diminuto planeta azul). L'entusiasme dels assistents es va acabar de desfermar amb la República de la tramuntana -«una cançó petiteta però molt gran, nascuda entre l'Empordà i Menorca»-, que va anar acompanyada amb noves crides a treballar per «un Mediterrani sense fronteres, pels refugiats, volem acollir».

Amb tothom dret i ballant, Macaco es va acomiadar de nou a Girona després de més de dues hores de concert reivindicant-se com l'amo d'una festa multicultural, acollidora i oberta amb un altre dels nous temes, Somos la fiesta.