Més de la meitat de les dones espanyoles d'entre 45 i 49 anys que no han tingut fills n'haguessin volgut tenir, segons un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CDE-UAB) que, per primera vegada, revela les causes d'una maternitat desitjada i no feta. Es tracta de l'estudi Els grans perquès de la (in)fecunditat a Espanya, que analitza l'Enquesta de Fecunditat del 2018 elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística.

Els autors de l'estudi són els investigadors del CED-UAB Albert Esteve i Rocío Treviño, que han assenyalat que les polítiques públiques «haurien de prioritzar la franja d'edat entre 25 i 39 anys en les seves actuacions, pel protagonisme que adquireixen les raons d'índole laboral i econòmica en la decisió de no tenir fills».

Segons l'INE, el 19% de les dones que el 2018 tenia entre 45 i 49 anys (nascudes entre el 1969 i el 1973) no va ser mare, per la qual cosa la descendència final va acabar sent d'1,6 fills per dona, mentre que «si aquestes haguessin tingut els fills desitjats, la natalitat hagués augmentat fins a 1,8», revela la investigació. Aquest índex de maternitat hagués estat superior al de les dones nascudes el 1974 al Canadà (1,73), Holanda (1,74) i similar a la descendència de les de Finlàndia (1,82) i només 0,09 inferior a les de Suècia (1,89), assenyala l'estudi.

Segons els autors, el problema de la natalitat és que «no es tenen els fills que es volen» i que les desigualtats d'oportunitats en relació amb la fecunditat «es juguen entre els 25 i els 39 anys».