10 de maig de 2019
10.05.2019
Diari de Girona

La Sardana de l'Any entra al Liceu

La composició guanyadora del certamen serà elegida pel públic assistent al recital de diumenge

10.05.2019 | 01:12
Lluís Albert.

Aquest proper diumenge, 12 de maig, a les 17.30 h, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona serà la seu de la 30a edició del Concert-Final del concurs La Sardana de l'Any. L'esdeveniment comptarà amb la interpretació musical de les cobles Mediterrània, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Montgrins, així com del grup Port Bo, la soprano Indira Ferrer i la Polifònica de Puig-Reig.

La 1a part oferirà les sardanes finalistes del Premi Popular. El públic assistent podrà votar amb una butlleta en què s'atorgaran 3, 2 o 1 punts a les tres sardanes preferides per cada votant. La sardana amb més punts serà la guanyadora del Premi Popular de La Sardana de l'Any i la 2a amb més punts n'aconseguirà l'accèssit.

La 2a part serà un concert que evocarà espais nostrats com Queralt, Cadaqués o la Costa Brava, al ritme de la sardana, però també de l'havanera. I en el marc del Liceu, també s'hi interpretarà música de Beethoven o Mascagni, entre d'altres.

També es donarà a conèixer la sardana guanyadora del Premi de la Crítica. Aquesta peça sorgeix de les 45 sardanes seleccionades per participar al concurs La Sardana de l'Any. Igualment, se sabrà el guanyador

Premi Popular: Escollit pels seguidors del concurs. Les 45 sardanes candidates competeixen en eliminatòries setmanals. Les finalistes s'enfronten en un Concert Final.

Premi de la Crítica: Escollit per un jurat de músics professionals entre totes les sardanes participants.

Premi Joventut: Adreçat a incentivar la composició en autors menors de 30 anys.

A més a més, hi haurà una ballada doble al matí a la plaça de la Catedral, amb les cobles Mediterrània i Lluïsos, a partir de les 11.15 h.

Aquesta serà la 30a edició del concurs des que la Confederació Sardanista de Catalunya va recuperar el 2004. L'esdeveniment de la Final-Concert l'organitza la Confederació Sardanista de Catalunya i hi col·laboren el Departament de Cultura, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Fundació SGAE, el Liceu, Catalunya Música, Solán de Cabras i Músics per la Cobla.

Les sardanes finalistes són: Los dos Perxès, d'Amadeu Escoda, Palau, el nostre poble, de Francesc Picart, Joan, et mereixes això i més, de René Picamal. Noces d'or a l'Antina, de Rafael Guinovart, La font d'en Nando, de Carles Santiago, Dels 40 als 50, felicitats, de Jaume Riu, La via Romana, de M. Teresa Monclús, La Nàia del llac de Banyoles, de Xavier Cassanyes i Montblanc, capital de la sardana d'Alfred Abad.


Creu Sant Jordi

a Lluís Albert


El compositor i musicòleg Lluís Albert ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2019. D'aquesta manera, un nou autor sardanista rebrà una de les més altes distincions de la Generalitat de Catalunya.

Aquest guardó se li ha concedit per «la seva valuosa contribució a la cultura musical i literària del país, que s'expressa, entre d'altres, a través de l'estudi, la composició i la divulgació de la sardana i de la música de cobla. És deixeble directe de Joaquim Serra, de qui va actualitzar el cèlebre Tractat d'instrumentació per a cobla. Nebot i fillol de Caterina Albert, és fundador i dipositari del Museu-Arxiu Víctor Català i ha contribuït molt notablement a la difusió de la bibliografia de l'escriptora».

Lluís Albert va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona i instrumentació de cobla amb Joaquim Serra. Va ser intèrpret de tenora i tible. El 2001 l'Obra del Ballet Popular el va premiar per la publicació del Nou tractat pràctic d'instrumentació per a cobla. Té més de 80 sardanes compostes, però també nadales, concerts per a instrument solista, diverses cançons i harmonitzacions. També és autor de diversos estudis i articles sobre la seva tieta, l'escriptora Caterina Albert, coneguda com a Víctor Català.


Aplec de Caldes

de Malavella


La població de Caldes de Malavella té l'honor d'ésser una de les primeres poblacions que organitzaren L'Aplec de la Sardana, enguany s'arriba a la 70a edició.

El marc on seran interpretades les sardanes serà al Parc de la Sardana el matí i a la tarda, a la nit a la plaça de l'Ajuntament (Ciutat de Girona), hi actuaran les cobles: Ciutat de Girona, Reus Jove, Bisbal Jove i Ciutat de Terrassa (tarda).

Els horaris són els següents:

A les 11 del matí, al Parc de la Sardana, amb Ciutat de Girona, Bisbal Jove i Reus Jove. Al matí, concurs de colles improvisades.

A les 4 de la tarda, al Parc de la Sardana, amb Ciutat d Girona, Bisbal Jove, Reus Jove i Ciutat de Terrassa.

A la nit, a la plaça de l'Ajuntament, audició amb la Ciutat d Girona.

L'homenatge d'aquest any és a l'Agrupació d'Aplecs de les Comarques Gironines, amb motiu del seu 50è aniversari.

Durant la jornada s'interpretarà una sardana dedicada (o vinculada) a cadascuna de les poblacions que actualment celebren Aplec a les comarques gironines.

Les sardanes de conjunt seran: 50 Anys d'Aplecs Gironins del caldenc Antoni Mas Bou (i que s'interpreta a tots els Aplecs amb motiu del cinquantenari) i Poble de Caldes de Francesc Mas Ros.


Aplec de Banyuls

de la Marenda


Cara el Mediterrani, un dels pobles de la Catalunya Nord, a la Costa Vermella, hi trobem de Banyuls de la Marenda, un dels que més activitat desenvolupen en pro de la sardana.

L'any 1977 fou proclamada Ciutat Pubilla. En fou la pubilla Anna Corominas i Andreu, la lliçó magistral la pronuncià Perer Verdaguer, mentre que el missatge al món sardanista el donà el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Josep Terradellas, recentment retornat a Catalunya.

Junt a en Barbe, cal esmentar, altres persones de Banyuls que han estat i hi són presents dins l'organització de temes sardístics, esmentem; Paulí Corominas, Roger Rull (que fou uns anys alcalde del municipi), etc.

Durant els mesos d'estiu hi ha ballades cada setmana, programen concerts, cursets, concurs de colles...

Diumenge, celebren l'Aplec a la Rambla de la Sardana, en sessions de matí tarda i l'actuació de les cobles; Mil·lenària, Sol de Banyuls i Tres vents.


Temps de flors a Girona


L'embrió de la mostra actual de Girona, Temps de Flors cal situar-lo ara fa 63 anys amb l'organització del I Concurso Exposición Provincial de Flores. L'activitat s'anunciava com una proposta d'oci oberta a particulars i professionals en un moment en què els temps no eren encara fàcils per a la majoria dels ciutadans. La bona resposta i d'interès de les persones que varen visitar aquell concurs el 1954 va empènyer els organitzadors a tirar endavant amb el que després es va acabar convertint en el gran festival internacional de Girona. La primera edició es va fer al Saló de Descans de l'Ajuntament de Girona, però aviat va quedar petit i es va passar a la Biblioteca Pública i, després, al claustre romànic i a l'església de Sant Pere de Galligants, posteriorment a Sant Domènec, Catedral, Seminari... i a molts llocs.

Paral·lelament hi ha actes complementaris, entre els dies 11 al 19 de maig, i entre ells hi ha anunciades dues audicions de sardanes. Una demà amb la cobla La Flama de Farners i l'altre, el proper dissabte dia 18 amb la cobla Ciutat de Girona, ambdues a la plaça del vi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook