Molt sovint, en els mitjans de comunicación, les notícies sobre l'Església dificilment poden ser interpretades al marge de la fe. Tothom es veu en cor d'opinar, dificilment es llegeix el context, fàcils per la ironia. La filosofia i la teologia, per explicar el més racionalment possible el fet sobrenatural, han treballat els grans temes de la llibertat, de l'ètica, de les obligacions, dels drets i de la bellesa que conformen els valors humans. Però massa sovint l'antropologia nascuda a les proximitats de la fe és declarada «persona non grata». Es té por de ser tingut per «carca».
Perquè el tema de Déu no pot ajudar a profundizar més els coneixements de l'ecologia? Recordo que els boy scouts francesos deien que «le scout voit dans la nature l'oeuvre de Dieu». Perquè la llibertat religiosa, en la cultura actual, és falsejat des del principi per què es considera la religió com de dret privat i prou, reduïnt-lo a la intimitat del propi jo individual? Per què la gent té dret a dir que les hipòtesis científiques són racionals i els arguments filosòfics, no? Benet XVl, essent encara cardenal, va escriure un estudi magnífic sobre l'antropologia bíblica de la sexualitat i del matrimoni. En el text del Gènesi s'hi trova, en profunditat, la igual dignitat i la mútua complementarietat en la riquesa de les seves diferències entre l'home i la dona, que ens haurien estalviat moltes crisis familiars. I allà hi resplendeix el primer «piropo» masculí en les paraules exultants d' Adam, en contemplar la seva esposa: «Això sí que són ossos dels meus ossos i carn de la meva carn!». I l'esperit cristià de servei i la llibertat d'esperit davant els béns materials, no podria ajudar a resoldre la crisi de l'euro, que és més que una moneda?
