Algunes vegades, des de fa temps, he sentit l'expressió «pobres capellans» en relació amb el greu problema de les acusacions de pederàstia a membres del clergat. S'entén que qui fa servir aquesta expressió vol salvar el bon nom de molts i molts capellans que viuen amb fidelitat i dignitat la seva opció i compromís amb el celibat.
Per què recordo aquests fets en aquests moments? Per què aquest diumenge quart del temps pasqual? Perquè és el diumenge conegut com a diumenge del Bon Pastor, que es refereix a Jesucrist, però també, per tradició, és un dia en què recordem els capellans i la seva missió, a semblança del Bon Pastor. També aquest diumenge s'escau el dia de pregària per les vocacions. Per això m'ha semblat adient una breu reflexió pensant sobretot en els capellans i en els fets que des fa mesos tenen una gran repercussió mediàtica.
Certament que des de fa temps vivim el dolor, la vergonya i les conseqüències d'aquests pecats i delictes, que afecten tota l'Església. Primer, afecten els qui som bisbes, preveres, diaques, religiosos... però també tots els qui som Església. Quan un membre d'aquest cos actua malament i peca, tots quedem d'alguna manera afectats. Quan algú ha estat acusat i condemnat per pederàstia és tota l'Església que queda afectada en la seva credibilitat i en el seu testimoniatge. Per això el sofriment és de tota l'Església, i també ho és l'afectació en la seva credibilitat, però molt especialment del clergat, que es pot considerar «sota sospita».
Els qui són culpables, després de la investigació pertinent, han de complir les penes que la Santa Seu (Roma) i la justícia civil de cada país decideixi. Però, i la majoria que no són culpables? La majoria de capellans viuen amb fidelitat i dignitat la seva opció pel celibat, i tenen la sensació que se'ls contempla també com a sospitosos o, almenys, com a indignes de confiança. Aquesta sospita de desconfiança genera sofriment i afecta la seva missió.
Per la seva missió de «pastors del Poble de Déu», com a predicadors de l'Evangeli, com a mestres de la fe, com a guies de l'esperit, necessiten ser considerats dignes de credibilitat i de coherència. [...] (extret del Full Parroquial).
