Figueres, en el decurs de l'any, organitza molts actes en els quals la sardana hi és ben remarcada i ara, aquest cap de setmana, l'Aplec, que arriba a la 56a edició.
Els actes s'inicien el dissabte dia 18, amb un concert a les 21.00 h a la Cate i la participació de la cobla Ciutat de Girona. S'estrenarà la sardana de Jaume Cristau Victòria! i s'efectuarà la presentació del disc de sardanes de l'Antoni Juncà i Soler (Figueres 1875-Saragosa 1952), músic major de bandes militars, però que va compondre una bona quantitat de sardanes. En aquest concert s'oferiran dues sardanes seves molt característiques: Catalunya plora (escrit des de Melilla, el 1935, i Les noies de Prats de Molló, inspirada en una cançó popular d'aquesta població: Les noies de Prats de Molló / totes són droles / i volen vi bo. El disc ha estat editat per Músics per la Cobla.
Em permeto de recomanar la seva sardana Jornada carnavalesca, un vertader gaudi.
El diumenge l'Aplec, a la Rambla, al cor de la ciutat, amb les cobles: Montgrins, Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i Tres Venrs. Destaquem l'estrena de la sardana de David Pigassou El del Nord i l'execució per part de la cobla Tres Vents, d'una sardana amb el sac de gemecs, concretament serà: Esmuc i Cefecum que ha escrit Lilian Pérez.
Colles veteranes
FiraGran acollirà per 4a vegada una trobada de colles veteranes amb una ballada de sardanes. Serà el dijous 13 de juny, a les 16.30 h, al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona. La part musical anirà a càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà. Cal inscriure-s'hi abans del dijous 30 de maig, a través del telèfon de FiraGran ( 93 238 68 68) o al de la Confederació Sardanista de Catalunya (93 319 76 37).
El programa constarà de nou sardanes, amb títols com Baixant de la font del Gat, d'Enric Morera; Amb l'esperit vibrant, de Montserrat Pujolar o Els de La Garriga, de Carles Rovira. Després de les dues sardanes que obriran la ballada hi haurà un galop d'entrada per a les colles i dues sardanes de lluïment: Víctor, Ramell d'Or, de Carles Santiago i Escalenca, de Pere Mercader. També hi sonarà Blanes festiu, de Josep Maria Albertí, la sardana del Dia Universal de la Sardana 2019 per la proximitat de la seva celebració, prevista per al diumenge següent, 16 de juny.
Al final hi haurà berenar i obsequis per a tothom a les instal·lacions de FiraGran, a les Drassanes, i totes les colles rebran un recordatori de la trobada de FiraGran 2019. La inscripció a la trobada és gratuïta.
A part de la trobada i ballada sardanista, FiraGran oferirà actuacions corals, una exhibició castellera o una caminada.
FiraGran és la 1a fira europea i la més important dedicada a les persones grans. És un aparador de productes i serveis pensats per millorar la qualitat de vida de les persones grans, així com de les entitats que treballen per a la gent gran. Aquesta en serà la 21a edició i se celebrarà del dimecres 12 de juny al dissabte 15 de juny. L'entrada és gratuïta i se'n pot obtenir més informació a www.firagran.com.
FiraGran compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, Electium i Mémora i la trobada sardanista està organitzada per Fundació FiraGran i la Confederació Sardanista de Catalunya.
Concurs de colles
de Perpinyà
La ciutat de Perpinyà, dins els actes organitzats enguany com a Capital de la Sardana, organitza per al proper diumenge, dia 19, un Concurs de Colles Sardanistes, que tindrà com a marc la plaça de la República, amb la participació musical de la cobla Mil·lenària, a les 11 del matí.
És un concurs obert a Colles Grans, Campionat Veterà, Territorial Comarques Gironines Colles Lliures.
Sembra de pinyons
a Cabanes
El Miracle de Sant Isidre Llaurador és una obra de teatre que narra la història fantàstica del pagès Isidre i els àngels llauradors, que sembraren el camp mentre el pagès era a missa. Es té constància que aquesta obra teatral es representava a diverses poblacions d'arreu del territori, com ara Besalú, Puigcerdà o Montblanc. Tot i això, actualment només es conserva al municipi empordanès de Cabanes, on se la coneix com La sembra de pinyons. Des que es recuperà l'any 1960, La sembra de pinyons s'ha escenificat cada any a la plaça Major pels volts del 15 de maig, i s'ha convertit en un element identitari del municipi. En la representació intervenen diversos personatges, seguint el text de Josep Rebarter i Bech Cabanes, que data de 1960. El moment més esperat de la representació té lloc al final, moment de la sembra simbòlica dels pinyons. Quan els actors criden «Visca Sant Isidre», els espectadors responen «Visca el poble de Cabanes». A partir d'aquest moment, tots els vilatans, però especialment els infants, es llancen al terra proveïts amb cistells de vímet per tal de collir els pinyons que prèviament han sembrat els àngels. Tot seguit es ballen sardanes. Diumenge es reviurà aquesta tradició.
El tible al teatre
El so del tible participa a un nou espectacle teatral. Es tracta de Penélope, una tragicomèdia quasi musical, estrenada a principi de maig a l'Almeria Teatre. La part interpretativa del tible correspon a Xavi Piñol.
L'obra incorpora el so del tible modificat per tal d'apatar-se a la intenció de l'obra. Així, Piñol explica que ha hagut de buscar una sonoritat més dolça, ha hagut de modificar la campana amb una sordina i fer una interpretació diferent que a les ballades i concerts. Tanmateix, és una magnífica ocasió per explicar què és el tible i la cobla a públics aliens al nostre sector.
En aquest sentit, Miguel Codina, de l'equip de l'obra, va sentir una gravació de tible i va percebre que era el so més similar al que necessitaven per ambientar l'espectacle. El director ho va trobar encertat i van contactar amb Piñol per incorporar-lo al projecte. Així, el tible sona a l'inici per donar aires grecs a l'obra, com a element musical per generar diversos efectes sonors i com a acompanyament musical a una de les 4 cançons que s'interpreten durant la funció.
Penélope, una tragicomèdia quasi musical, té una durada d'una hora. L'obra explica la història de Penèlope de l'Odissea des del seu punt de vista femení. La protagonista, l'actriu Esther Lozano enfila un monòleg esquitxat per cançons i danses.
