Les notícies de l'Església solen ser freqüents, variades i, sovint, impensables. Les dolentes són posades en relleu, freqüentment, per uns corrents d'opinió de què alguns gaudeixen quan són enverinades.
La setmana passada, la premsa va informar molt bé del nomenament d'un capellà gironí, mossèn Joan Planellas i Barnosell, com a arquebisbe de la Seu Tarragonina.
Fa alegria contemplar la promoció del seny, de la saviesa, del zel per les persones, en un sacerdot senzill i proper, que ha fet seu el poble petit, l'empordanès arrelat a la terra, sense deixar els llibres grossos de teologia, investigant l'eclesiologia, empapant el sentit comú -mossèn Jaume, que el va dur al Seminari, en tenia molt- penetrat també del sentit sobrenatural.
Les tramuntanes de tota mena no l'han pogut despentinar. És l'Església que creix. Als homes amb responsabilitats episcopals la gent els demana objectius, planificacions, programes, com si la pastoral fos un business eclesiàstic d'alt nivell. Evidentment que la missió de Jesús, diferent en cada persona batejada, necessita una organització.
Però jo crec que la Missió de Jesús, l'evangelització participada per cada creient, és, finalment, la persona humana individual, la trobada única amb cada home i cada dona i cada ésser humà que va pel carrer.
El món laïcal i el sacerdotal també tenen una plataforma d'operacions, de contacte, de transmissió, que és el carrer. Sí, el carrer. No podem deixar d'estar units amb el cap, amb el cor, amb la pregària i el treball fidel i humil amb els nostres Pastors.
Els Pastors també necessiten la nostra passió per la veritat i per l'amor de l'Evangeli, la valentia natural i sobrenatural per transmetre el pensament de Jesús, lluitant per un món que necessita la fe per retrobar el seu sentit, assegurant sempre i en primer lloc el diàleg interior de la pregària, l'enamorament, el servei humil, generós per Déu a tots els germans.
