El retard en una retransmissió per streaming augmenta un 38% la freqüència cardíaca, genera ansietat i provoca que les persones tinguin poca tolerància a la demora, segons les professores de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elena Neira i Judith Clarés.

Les dues professores, que han publicat el llibre La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda (VOD) a la televisión por internet (editorial UOC), han recordat, amb motiu de la celebració ahir de l'Streaming Day, que una de cada tres llars a Espanya amb accés a la xarxa està subscrita a una plataforma audiovisual de pagament de continguts en streaming, com Netflix, HBO o Filmin.

«Entreteniment i tecnologia estan a la mercè de les noves plataformes i tot això ha contribuït a popularitzar un model de consum audiovisual immediat, assequible i a demanda», afirma Neira, que adverteix que «aquestes plataformes han imposat el consum instantani i sense esperes». «Hem passat de pagar per posseir a pagar per accedir. Ja no és necessari tenir la propietat del bé físic o descarregar l'arxiu digital per poder gaudir-ne», afegeix la mateixa.

Segons Netflix, al món hi ha 8,4 milions de persones que devoren una sèrie el dia de la seva estrena d'un sol cop (se'ls coneix com a binge racers), una xifra que es va multiplicar per 20 entre 2013 i 2016. «L'usuari té menys paciència a les esperes, és més ansiós i més intolerant als sobrepreus», alerta Neira, que assenyala que «quan la tecnologia en línia falla, l'usuari pateix».

«Les pauses o retards durant una reproducció d'un vídeo en un mòbil augmenten la freqüència cardíaca de mitjana un 38%, segons assegura l'informe Ericsson Mobility Report MWC. Estem acostumats a obtenir informació al moment i que la nostra interacció, sobretot en sistemes digitals, sigui sense retard: tenim molt poca tolerància a la demora», tal com assenyala el neurocientífic Diego Redolar, que exerceix de professor de Ciències de la Salut a la UOC.

L'estudi mesurava l'activitat cerebral, els moviments oculars i el pols dels usuaris mentre feien tasques veient vídeos en streaming. «Aquesta és la resposta normal davant una situació que incrementa la resistència del sistema nerviós, l'usuari està esperant i s'angoixa, el vídeo va lent i això fa que s'activi el sistema nerviós simpàtic i es desencadenin canvis fisiològics», detalla Redolar.

Segons l'estudi, els nivells d'estrès provocats per les pauses en la reproducció s'assimilen a l'estrès que suposa veure una pel·lícula de por. «Quan va començar internet, els mòdems de 56 kB tardaven 2, 3 o 4 minuts a carregar una pàgina web. Això ara és impensable. Les generacions més joves estan més acostumades a la immediatesa i no només en la tecnologia, i per tant tenen menors nivells de tolerància a la tardança», segons afegeix el mateix Redolar.