Vincent Lambert és un tetraplègic d'uns quaranta anys, francès, de Reims, que porta hospitalitzat des de l'any 2008. No s'està morint. Dilluns passat es va iniciar la supressió del menjar i del beure, considerant-lo com un malalt moribund, malgrat que els seus pares demanen que es continuï administrant-li l'alimentació ordinària.

Recursos judicials, intervenció del Comitè de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Dispacacitat, la Convenció de l'ONU sobre el dret de les Persones en situació semblant, crida del Papa, reiterada, valenta, tot apel·lant contra la decisió d'interrompre la rehabilitació ordinària.

Des de la filosofia que no contradiu la fe fins a un periodisme que exposa també els raonaments humanístics per entendre que la vida no ens pertany, ni pertany a cap Estat, i la declaració de l'Església Catòlica que és a Reims, Bisbes i fidels, i un article del pare Colombo a l' Osservatore Romano, i el jurista Alberto Gambino, que fa referència als partidaris de l'eutanàsia quan els atribueix l'argument que la vida seria menys cara, que hi hauria un estalvi de diners si s'eliminessin aquells i aquelles que semblen que només ocasionen despeses.

Un vailet d'uns catorze anys de per allà, les terres de xampany, ja ho deia, aquests dies: «En volen matar d'altres». És evident que un cert sentimentalisme dolorós pot fer pensar en el dret a no sofrir més matant.

El dret a «pal·liar» el dolor és un dret natural que han fet seu, d'una forma científica, les organitzacions de cures pal·liatives.

L'arquebisbe de Reims i el seu bisbe auxiliar han declarat: «Està en joc l'honor d'una societat humana de no deixar que uns dels seus membres mori de gana o set i fer tot el possible per mantenir fins al final les atencions apropiades... La grandesa de la humanitat consisteix en considerar la dignitat dels seus membres, especialment els més vulnerables, com inalienable i inviolable».