Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia (ICTA-UAB) i de la Goldsmiths University of London (GUL) consideren que les polítiques de creixement verd no serveixen per fer front a l'emergència ecològica i que la reducció d'emissions només és compatible amb un decreixement econòmic. Els professors Jason Hickel (GUL) i Giorgos Kallis (ICTA-UAB) han elaborat un estudi científic que examina les polítiques de creixement verd tal com s'articulen en els principals informes del Banc Mundial, l'OCDE i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
El treball, titulat És possible el creixement verd? i que publica la revista New Political Economy, posa a prova aquest corrent polític davant l'evidència empírica existent, i els models de relació entre el PIB i l'empremta material i les emissions de CO2. L'estudi veu inviable que hi pugui haver una «dissociació absoluta del PIB de l'ús de recursos» i indica que si bé alguns models mostren que es podria aconseguir en països amb alts ingressos en condicions altament optimistes «però poc realistes», això no podria sostenir-se a llarg termini.
Aquests resultats parteixen dels nivells de creixement existents, situats al voltant del 2-3% anual, i indiquen que seria possible aconseguir reduccions absolutes en l'ús de recursos amb un creixement del PIB inferior a l'1% anual. «No obstant això, per aconseguir reduccions prou ràpid com per arribar a llindars segurs, caldrien estratègies de decreixement», conclouen els autors.
En referència a les emissions de CO2, els autors dubten que sigui possible reduir les emissions prou ràpid per mantenir un «pressupost» de carboni que permeti un increment de la temperatura de la Terra per sota d'1,5 ºC o 2 ºC, segons l'Acord de París.
També indiquen que les reduccions d'emissions d'acord amb els 2º C «només són factibles si el creixement del PIB global es redueix a menys de 0,5%» i afirmen que les reduccions per a 1,5 ºC «només són factibles en un escenari de decreixement». «En altres paraules, encara que necessitem la política i tota la innovació tecnològica que puguem aconseguir, qualsevol intent d'aconseguir reduccions d'emissions adequades requerirà una reducció proporcional de la demanda d'energia global», conclou Kallis.
Per als investigadors, «les polítiques de creixement verd no tenen suport empíric» i plantegen «la legitimitat» dels esforços del Banc Mundial i l'OCDE per promoure el creixement verd com una sortida d'emergència ecològica.
