Entendre com funcionen els tumors metastàtics avançats de càncer de mama i el sistema immunitari és clau per desenvolupar noves teràpies personalitzades. El treball que s'acaba de publicar a la revista Cell Reports, la primera autora del qual és la doctora Leticia de Mattos-Arruda, del Grup de Genètica Aplicada de Càncer Metastàtic del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), fa una aportació transcendental en aquesta línia, després de gestionar una quantitat ingent de dades i d'anàlisis.

«Podem veure-ho com una enciclopèdia per obtenir informació sobre les metàstasis en el càncer de mama», afirma la doctora De Mattos-Arruda, que afegeix: «Estic convençuda que suposarà una fita important en la definició del panorama d'aquesta malaltia». L'estudi proporciona una visió única de com es propaguen les metàstasis, com el sistema immunitari les reconeix i com varien els mecanismes de resistència als fàrmacs.

L'estudi va comptar amb l'autorització de les famílies de deu pacients que havien mort per càncer de mama metastàtic, a les quals es van practicar autòpsies exhaustives. La recerca va identificar un total de 241 metàstasis i tumors primaris i va analitzar fragments d'ADN tumoral i els investigadors van elaborar un extens perfil multiplataforma de cadascuna de les mostres. La integració de la informació genòmica i del sistema immunitari obre camí per aconseguir nous tractaments personalitzats per a pacients amb càncer de mama.

«Hem caracteritzat paisatges genòmics de múltiples metàstasis de cada pacient a través de diverses plataformes de seqüenciació. Això va possibilitar entendre l'heterogeneïtat entre les diferents metàstasis i els tumors primaris», destaca la doctora Leticia de Mattos-Arruda. «Els resultats del nostre estudi apunten que en la majoria de les pacients les metàstasis tenen lloc en un petit nombre d'esdeveniments de propagació, que parteixen d'un ancestre genòmic comú i, per tant, les seves mutacions s'agrupen com per famílies. En alguns casos, sembla assenyalar el camí a mecanismes de resistència tumoral específics del subgrup, i això té implicacions importants per al tractament clínic de les resistències», afegeix.

L'estudi també ha seqüenciat els receptors immunològics d'aquestes metàstasis. Gràcies a aquesta seqüenciació i anàlisi computacional, s'ha pogut inferir com el sistema immunitari reconeix aquests neoantígens (molècules noves que produeixen resposta immunitària) com a cossos estranys. L'estudi també ha descrit com els tumors de mama estudiats perden la capacitat de presentar aquests neoantígens i són capaços d'«escapar» del sistema immunitari i es tornen refractaris als tractaments.

Segons el doctor Carlos Caldas, signant sènior de l'estudi, el treball «té una importància majúscula, donada la gran quantitat de dades i observacions inèdites en càncer de mama metastàtic». Per Caldas, Senior Group Leader del CRUK Cancer Research UK Cambridge Institute i director del Programa de Càncer de Mama del Cambridge Cancer Centre, el treball pot «suposar un gran avenç en el coneixement i la resposta a tractaments d'aquesta malaltia heterogènia i complexa».

Els investigadors han fet un gran esforç per predir computacionalment, a cada metàstasi de cadascuna de les pacients, el repertori dels neoantígens o proteïnes anòmales específiques de les cèl·lules tumorals, que són, al seu torn, reconegudes pel sistema immunitari (de la mateixa manera que els virus són reconeguts i eliminats pels limfòcits de defensa).