El diumenge 16 de juny se sentirà Blanes festiu, del mestre Josep Albertí. És la sardana escollida per interpretar amb motiu de la celebració del Dia Universal de la Sardana.

És una bona iniciativa. Ara bé, criem que no n'hi prou amb això, car, malgrat s'interpreti aquesta sardana, molts ni tan sols sabran el seu significat. Caldrà, sobretot per part de les entitats, mirar que aquest dia resplendeix-hi el món de la sardana. Per exemple, organitzant concerts de música de cobla, conferències, taules rodones, escrits als diaris , comentaris a tots els mitjans de comunicació, concurs infantil de dibuix i redaccions i moltes altres activitats que poden donar relleu a la nostra dansa i música de cobla.

Segur que moltes entitats tenen iniciatives que caldria posar en pràctica i que no passés desapercebut una diada implantada el 1960.

Fa uns anys organitzàrem una enquesta entre balladors i cobles i el 40% no sabien ni que existís, un 20% en tenien una relativa constància, un 20% en tenien un ample coneixement i només un altre 20% la celebraven amb certes activitats.

Aplec de l'Escala

La població de l'Escala és verament terra de sardanistes, de sempre hi ha hagut una gran afecció, hi ha hagut intèrprets, compositors, sardanistes, etc., en l'actualitat, sota la presidència Jordi Gallego de l'entitat Agrupació Sardanista Avi Xaxu, es desenvolupen una bona d'activitats relacionades amb la sardana.

Esmentem la conferència que donà, recentment Jesús Ventura, sobre el tema: Versions de la Santa espina. El 25 passat es presentà l'exposició històrica: 50 Anys d'associació sardanista escalenca, que es pot visitar fins el 9 de juny, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament.

Per demà dissabte, a la sala d'actes de l'Ajuntament, Concert Coral Del Pirineus a la Mediterrània, per la coral Indika, dirigida per Ramon Manent i lliurament dels guardons Sardanista de l'Any i l'empresa col·laboradora de l'any 2019.

A la tarda a la plaça de la Sardana, actuació de la Cobla la Principal de Cassà. A les 17.00 h Danses catalanes i sardanes, a càrrec del Grup de Danses La Farandola. A les 19.00 h, ballada commemorativa en record de Pere Mercader i Josep M. Vilà i Saliner a La Riba.

El diumenge l'Aplec, el 44è a la plaça de Catalunya, amb les cobles: Rossinyolets, La Principal de l'Escala i Ciutat de Girona, el matí a les 10.30 h i a la tarda a les 16.30 h.

El matí s'estrenaran: Visca l'Escala de Jaume Cristau, 15 anys escalant d'Anna Serra Roquet i En Jordi Gallego, amic i sardanista de Sigfrid Galbany. Mentre que a la tarda les sardanes d'estrena seran: 50 Anys i a tota vela de Josep A, López, Als de l'avi Xaxu de Francesc Picart, i La sardana d'en Roca, de Joaquim Hostench.

Hi ha un aparcament prop del lloc de l'Aplec. Àpat popular. Concurs de colles improvisades. Sis sardanes d'estrena, sardanes d'efemèrides i obligades, homenatges, 4t Aplec Convidat, que serà Anglès, 2n concurs La Sardana Lligada (revessa), jocs i gronxadors per als nens.

Aplec de Calella

de la Costa

Calella de la Costa, al Maresme, celebrarà aquest cap de setmana el seu Aplec de la Sardana, que és des de sempre un dels més multitudinaris que es desenvolupen a Catalunya. Són ja a la 92a edició i la població s'omple de sardanistes vinguts de totes les comarques catalanes. Se'l denomina l'Aplec pairal de Catalunya.

De fet, s'enceta demà, dissabte, a la tarda, 18.30 h amb un concert al passeig de Manuel Puigvert a cura de la cobla La Principal del Llobregat, que serà dirigida per Marcel Sabater. A la nit, al mateix passeig , enfront del monument a la sardana, doble audició amb les cobles, La Principal del Llobregat i Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

El diumenge, es traslladen les sardanes, com és costum, al Parc Dalmau, en sessions de matí i tarda, amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins, Marinada i Jovenívola de Sabadell les. Totes les sardanes seran de 7 tirades

Juntament amb l'entrada hi haurà una butlleta perquè els assistents pugin vota la sardana que més els hagi agradat, i se sortejaran lots de producte Aneto.

Antoni Juncà

El 17 de maig tingué lloc a Figueres la reparació d'un error històric, i en el decurs d'un acte senzill, es féu evident el trasllat de la placa dedicada al compositor Antoni Juncà i Soler, del carrer Sant Josep, on estava col·locada, fins al carrer Sant Josep Sol d'Isern que és on li correspon.

L'acte se celebrà el divendres coincidint dia per dia amb el 144è aniversari del naixement del músic, i aprofitant que l'endemà dissabte tindria lloc el concert de l'Aplec de la Sardana de Figueres, en el decurs del qual es presentà el CD monogràfic dedicat a Juncà, editat per Músics per la cobla.

El canvi va ser proposat pel Foment de la Sardana Pep Ventura i compta, de la mateixa manera que l'Aplec i el CD, amb el suport de la regidoria de Cultura Popular de l'Ajuntament de Figueres.

L'Antoni Juncà i Soler nasqué a Figueres el 17 de maig de 1875 (set setmanes després de la mort de Pep Ventura). Començà a estudiar música amb Mn. Isidre Lleys, i esdevingué solista de clarinet amb diferents formacions; en aquesta època a Figueres també va dirigir el Cor de la Societat Coral Erato.

L'any 1905 va superar les oposicions a Director de Música, i va ingressar a l'exèrcit, la qual cosa el va dur a Vitòria, Girona, Tetuan, Malalien, Toledo, Melilla, Ceuta i Saragossa, on va morir el 19 de febrer de 1952. En mig d'aquests trasllats, va residir algun temps a Figueres, destinat al Castell de Sant Ferran (1904-1905 i 1918-1924).

La seva producció com a compositor és variada, i comprèn 56 obres de música per a banda, orquestra o quintets. Però a on va destacar va ser en la composició de sardanes, de les quals se'n tenen documentades 48, moltes d'elles com La vaca cega, (basada en el poema de Joan Margall), L'abella i la flor, o Les culleretes de Sant Miquel, són reconegudes arreu, i s'interpreten habitualment. També són seves Les fades de l'Empordà, Les fires de la Santa Creu i A la memòria de Pep Ventura, Jornada carnavalesca, etc.

L'any 1975, amb motiu del centenari del seu naixement, la ciutat de Figueres li va retre un homenatge, el qual va quedar desdibuixat en coincidir amb el del naixement de Pep Ventura, molt més dimensionat; entre altres actes, l'Ajuntament de Figueres va inaugurar una placa recordant-lo. Fins la setmana passada aquesta placa es podia veure a la façana del número 8 del carrer de Sant Josep. Però noves dades, van posar al descobert que aquest emplaçament era erroni. Es va detectar que Antoni va néixer al carrer Sant Josep Sol d'Isern, per la qual cosa la placa del centenari no estava col·locada en el lloc adequat.

El motiu que origina l'equivocació és la partida del naixement que esmenta solament «Carrer Sant Josep». Però la consulta dels padrons d'habitants, tant el de 1873, com el de 1876, els situen a Sant Josep Sol d'Isern.