uan invoquem Déu ho fem en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Amb Déu Pare establim comunicació, i som conscients del que significa la seva paternitat. Pensem en la pregària del Parenostre. A Jesucrist el coneixem, sobretot, pel testimoni del Nou Testament. Celebrem la seva presència, l'escoltem i hi mantenim una relació de proximitat.
I L'ESPERIT SANT?
Gràcies a l'Esperit, des de la primera Pentecosta fins avui existeix i actua l'Església, el Nou Poble de Déu. Anoto algunes constatacions.
Els apòstols i deixebles comencen a anunciar Jesucrist mort i ressuscitat amb convenciment i entusiasme, disposats, si cal, a ser perseguits, empresonats i martiritzats. Gràcies a l'Esperit.
Sant Pau, els seus deixebles i les primeres comunitats cristianes varen oferir l'Evangeli a totes les persones de diverses nacions, cultures i religions. L'Evangeli de la salvació esdevé universal. Gràcies a l'Esperit.
Sant Pau, les comunitats cristianes d'origen pagà, els apòstols més destacats (Pere, Jaume) i la comunitat de Jerusalem decideixen en el primer concili de la història que per esdevenir cristià només cal la fe en Jesucrist, i no acceptar el judaisme. Gràcies a l'Esperit.
Durant els primers segles de la història del cristianisme, però també durant cada generació, els cristians han sofert persecució amb més o menys violència. Molts, al llarg dels segles, han sofert la mort, i són els «màrtirs». Avui, en diversos indrets, continua la persecució contra els cristians sota diverses modalitats. La majoria de perseguits i víctimes han estat fidels a Jesucrist i han mort perdonant. Gràcies a l'Esperit.
L'Església ha continuat durant segles, en totes les èpoques de la història, donant testimoni de Jesucrist i exercint la missió confiada d'esdevenir «sagrament de salvació», malgrat totes les dificultats viscudes. Gràcies a l'Esperit.
L'Església, des dels primers moments, ha aprofundit, reflexionat i exposat els continguts de la fe [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).
