uan s'arriba al Veïnat de Llebrés, de Cassà de la Selva, a la carretera que va de Girona a Sant Feliu, és notable l'impacte visual del campanar. És de pedra picada, inamovible, fidel, dominant la línia de teulades, arrelades a la falda de les Gavarres, impertèrrit i humil alhora, com GPS de fa 300 anys. Demà, festa de la Santíssima Trinitat, és la Festa Major del poble. Les pedres parlen per si mateixes i del 1.600 ençà. El campanar ha explicat als batejats de Cassà la més important i més difícil i més profunda i més esperançadora lliçó de catecisme- segurament que és per aquesta raó que el doctor Damià Estela, que fou molts anys rector del Seminari, s'imaginava que els cassanencs tenien arrels teològiques-.

De fet, tothom és batejat en el Nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Ratzinger, el Papa teòleg, cita el llibre dels Proverbis i diu que «Déu jugava amb la bola de la terra, gaudia amb els fills dels homes(Prov. 8,31). Déu ha volgut habitar amb els éssers humans i compartir la seva vida. Ha volgut «jugar» amb nosaltres. La creació és la joguina feta més a la mida dels homes. Però l'Amor va més endins. Déu renova l'univers en totes les edats, entrant en les ànimes santes, forma en elles amics de Déu i profetes».

És la bellesa de la bondat, del Bé, la més engresacadora bellesa de l'aventura humana. Sant Pau, en la carta als Romans parla de l'amor de Déu «vessat en els cors dels sants» a través de l'Esperit Sant. La vocació cristiana, la crida, l'appel, com diuen els francesos, és el contacte real amb «l'Esperit que posa l'amor de Déu en els creients en la forma concreta que tenia en l'home Jesús de Nazaret». Les pedres del campanar marquen la vocació a seguir, en el curs de la nostra petita vida, i la geografia de Cassà de la Selva, des de Llebrés, amb llenguatge de pedra picada, l'Amor de Déu, U i tri , ens diu que,malgrat tot el dolor, Déu està present en el nostre món.