Francesc Coll i Guitart, conegut popularment com el «Pare Coll» i fundador de les escoles Dominiques (actualment anomenades Fedac) va néixer l'any 1812 a Gombrèn (Ripollès) i s'ha convertit en un dels sants més coneguts d'origen gironí. El periodista Àngel Rodríguez li ha dedicat un nou llibre, Sant Francesc Coll. Apòstol de l'Evangeli , dins la col·lecció de Sants i Santes de CPL editorial.

L'autor destaca especialment la capacitat comunicativa del sant, qu en una època on no existien els altaveus i molt menys les xarxes socials va arribar a reunir , el 18 d'abril de 1852, unes 14.000 persones a Balaguer per escoltar el seu sermó. En aquest sentit, Rodríguez explica que el Pare Coll utilitzava un llenguatge planer, directe, que fos senzill d'entendre per a la major part del poble. «Tenia una gran capacitat d'evangelitzar», subratlla Rodríguez.

Sant Francesc Coll va ser un gran divulgador del rosari. Mentre predicava per pobles i ciutats, i molt especialment per la comarca del Ripollès, es va adonar que hi havia una manca d'escoles dirigides a nenes i noies sense recursos econòmics. Per això, va crear la congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata. La primera casa de la congregació es va obrir l'any 1856 a Vic, al mateix carrer on vivia el Pare Coll. Pocs dies després en va fundar una altra a Roda de Ter. La primera escola va començar a funcionar aquell mateix any a l'edifici Vic, i en només un any va fundar onze comunitats en pobles petits.

Rodríguez recorda que, durant la segona meitat del segle XIX, les dominiques van fer una gran tasca educativa amb les filles dels obrers de les colònies de les fàbriques tèxtils als rius Ter i Llobregat. Les germanes dominiques ensenyaven, sobretot, a escriure, matemàtiques bàsiques, cosir i els valors de la fe cristiana. L'any 2018, les germanes dominiques tenien 141 comunitats repartides pels cinc continents, 78 de les quals a l'Estat espanyol.

L'autor recorda que anteriorment ja s'havien fet altres biografies del Pare Coll, i que per tant ell ha intentant diferenciar-se'n tot intentant treure la part més «simpàtica» i desenfadada del sant, amb un anecdotari que inclou el fet que no li agradaven gens les bledes -fins i tot les arribava a vomitar, tot i que s'hi va acabar acostumant- o que no s'apartava les mosques de la cara, perquè considerava que era «una forma senzilla de mortificar-se».

Aquesta recerca ha servit a l'autor per conèixer moltes coses del sant que fins llavors no coneixia. Rodríguez explica que va escollir la seva figura per fer-ne una biografia perquè és un dels sants més emblemàtics de les comarques gironines, que s'afegeix així a la col·lecció de sants a qui ja ha dedicat llibres fins ara: Sant Narcís, Sant Ferriol, Sant Mer i Sant Dalmau Moner, tots ells de les comarques gironines.