El Bòlit de la plaça del Pou Rodó de Girona va acollir la inauguració de l'exposició J(e m)'accuse o la mort de l'autor, comissariada per Adonay Bermúdez. Aquesta mostra col·lectiva, que es podrà visitar fins al 15 de setembre, aplega l'obra de 14 artistes de diferents generacions i procedències amb una destacada presència de creadors gironins entre els quals Pere Noguera, Azahara Cerezo, Enric Farrés Duran, Tere Recarens, Francesc Ruiz Abad i Núria Güell.

Desplegada als espais del Bòlit_PouRodó i del Bòlit_StNicolau, J(e m)'accuse o la mort de l'autor explora diferents versions de la pràctica apropiacionista. Un moviment que exemplifica el gust de la postmodernitat per la cultura popular amb una gran influència dels mitjans de comunicació de masses i on el context de les obres i la seva justificació queden en un segon pla davant el protagonisme de la imatge. Així, el recorregut de la mostra inclou peces que exhibeixen un apropiacionisme desacomplexat, i, de retruc, ofereix relectures sobre els conceptes d'autoria, imatge, icona i llenguatge, i l'ús de la repetició com a exercici d'aprenentatge.

L'espai del Bòlit_StNicolau s'obre amb Apolina (2016), de Mateo Maté (Madrid, 1964), una mena de verge transgènere que permet que aflorin diverses lectures paral·leles. Acompanyen aquesta escultura una sèrie de peces com Buenas intenciones (2016-1019), de Núria Güell (Vidreres, 1981) i Levi Orta (Cuba, 1984), unes antiguitats adquirides en territoris en conflicte prèviament espoliades i que acabaran configurant la seva pròpia col·lecció d'art. També destaca Una exposición de dibujos (2015), d'Enric Farrés Duran (Girona, 1983), mitjançant la qual el palafrugellenc utilitza una sèrie de papers oblidats dins de llibres.

Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941), un dels pioners als anys setanta dels projectes artístics amb fotocòpies, exhibeix La fotocòpia com a obra-document (1975), que situa com a peces d'arts elements de la quotidianitat.

A l'entrada del Bòlit_PouRodó, Daniel G. Andújar (Alacant, 1966) recorre a la ironia com a maniobra subversiva amb Líders (2014). En aquesta peça, l'artista empapera una paret amb fotografies de dirigents polítics, alterades amb icones i logotips. En aquest espai també sobresurt la videoperformance Los referentes (2016), de Marta Negre Gallén (Castelló, 1981), un exercici experimental per al qual va demanar als alumnes de Belles Arts que seleccionessin un fragment del seu referent.