La Confederació Sardanista de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han signat un acord de col·laboració per promocionar i incentivar les principals activitats del món de la sardana i la música per a cobla.

A través d'aquest conveni, els mitjans de la CCMA promouran i difondran activitats sardanistes com la Capital de la Sardana, la Sardana de l'Any, el Dia Universal de la Sardana, l'Aplec Internacional, el Campionat de colles de sardana esportiva, el Lliurament de premis o altres esdeveniments destacats del món de la sardana i la música per a cobla. L'acord és per dos anys.

La Confederació Sardanista de Catalunya va néixer el 2014, arran de la transformació de la Federació Sardanista de Catalunya, amb la finalitat d'aglutinar totes les federacions de Catalunya i totes les organitzacions del sector sardanista. La seva missió principal és agrupar, representar, oferir serveis i difondre la totalitat de l'activitat sardanista arreu del territori de Catalunya.

50 anys de l'agrupació

d'aplecs gironins

Joan Domènech , al darrer SOM, comenta: «L'11 d'octubre de 1969 una colla de sardanistes preocupats per la dansa i, sobretot, per la problemàtica que planteja l'organització dels aplecs, ens reuníem a l'hotel Flora de Banyoles sota l'empenta del recordat Jaume Vidal Serola, banyolí significat, i amb la col·laboració també importantíssima de l'olotí Josep Gelis i Berga i el gironí Pito Torres Estruch. D'allà va néixer una comissió coordinadora integrada pels esmentats Vidal, Gelis i Mateu Ribas, de Caldes. Aquella primera trobada es va institucionalitzar en forma de sopars i les trobades van començar a tenir una estimulant regularitat. L'Agrupació d'Aplecs de Girona, doncs, acabava de néixer».

És minuciós en Joan Domènech quan explica que les assemblees de la coordinadora es van anar fent al llarg i ample de la geografia comarcal: Girona, Caldes, Anglès, Figueres, la Bisbal, Olot, Torroella, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Lloret, Cassà, Portbou... sucessivament, fins que l'any 1970, ja eren 17 els aplecs que se celebraven a les comarques gironines. El 1971 va morir Vidal Serola, que va ser el primer president, que per malaltia ja havia estat substituït pel figuerenc Ferran Arbusà. «Avui, repassar aquests noms carismàtics d'aquells primers temps -diu Domènech-, ens sacseja el cor. Molts ja no hi són».

Avui, l'Agrupació d'Aplecs ha superat les dues-centes deu trobades, tot resolent la problemàtica relacionada amb la sardana, la mateixa organització d'aplecs, la creació d'estatuts i reglaments, la necessitat de federar-se amb altres institucions del sector, adequar-se a les disposicions legals de cada època, buscant ajudes i finançament. «La lectura, amb detall, dels diferents acords -raona l'articulista-, demostra tota la feina feta, que és molta, a vegades difícil, per la passió que hi ha hagut pel mig i perquè l'abundor de manifestacions ha aconsellat delimitar bé el significat de la paraula aplec i han quedat dolorosament pel camí, alguns pobles que no tenien prou possibilitats de fer-lo amb prou cobles i audicions».

D'aquesta efemèride en farà 50 anys aquest cap de setmana i dissabte es commemora amb una Aplec especial. L'Aplec del 50è aniversari de l'Agrupació d'Aplecs Gironins, tindrà lloc al Jaciment arqueològic de l'Escala, matí i tarda .

Naturalment s'interpretarà la sardana escrita per aquestes circumstàncies «50 Anys d'Aplecs gironines» del compositor, Antoni Mas i Bou.

Aplec d'Andorra

A Andorra la sardana hi té un reconeixement ben escaient. Aquest dissabte celebren la denominadaFesta de la Sardana de les Valls d'Andorra. Les ballades es desenvoluparan a la plaça del poble, a les 17.30 a la tarda i a les 22.15 a la nit. Hi actuaran les cobles: Bellpuig Cobla, Marinada i Mediterrània. A la tarda hi haurà un concurs de colles improvisades i l'actuació de l'Esbart El Forcat de Castelló-València.

La Sardana de Corpus

a Olot

Una de les tradicions olotines és la celebració La Sardana de Corpus, sardana que es balla en aquesta diada. La tradició centenària marca que ara, (abans se celebrava el dijous) el diumenge de Corpus a Olot es balla la sardana de Corpus a la plaça Major. L'alcalde presideix la comitiva, amb la vara a la mà. Al voltant del Gegant i la Gegantessa, una trentena de parelles ballen al ritme de l 'Adeu Vila d'Olot, la sardana creada per l'olotí Joan Casanova al 1903. El ram de clavells vermells que les dones duen a la mà serveix per separar una parella d'una altra.

Abans de la sardana hi ha el ball del gegants, que només apareixen aquest dia i per la Festa Major, el setembre. Les parelles són representatives de les entitats locals i de tots aquells que hi vulguin participar. Surten de l'Ajuntament i amb cercavila van fins la plaça on té lloc la ballada, que sempre és molt concorreguda.

Flama del canigó

La Flama del Canigó és la festa d'encesa dels Focs de Sant Joan; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l'element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l'any, el solstici d'estiu. D'aquesta manera, s'han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineus català i centenars de voluntaris la distribueixen seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Un cop rebuda la Flama a cada lloc és habitual fer-hi una audició de sardanes.