Demà és Corpus Christi -el Cos de Crist. Un Corpus que m'és suggerit per una dramàtica foto de Le Figaro de dilluns passat, amb un titular, en el mateix diari, que diu: «A Notre-Dame de París, una primera missa amb cascos i enmig de cendres. Un gran professor d'Història de segon de Batxillerat -la terminale francesa- comenta, en una reflexió profunda sobre l'ensenyament de la Història que els alumnes «comprendran per què aquest poble singular vibra, al mateix temps, per Charlie Hebdo i per la Catedral de París».

En aquesta missa, celebrada pel Cardenal Aupetit i una trentena de persones (catorze capellans i extreballadors de Notre-Dame), amb els concelebrants revestits de blanc i amb casc blanc -que l'Arquebisbe de París es va treure en el moment de la consagració-, en el moment de la conversió del pa en el Cos i del vi en la Sang de Crist-, el Cardenal repicava: «No hi ha turistes a Notre-Dame». «Aquest bé cultual -del culte-, no de cultura, aquesta riquesa espiritual no pot ser reduïda a un bé patrimonial. Podem, vertaderament, per ignorància o per ideologia, separar la cultura del culte? Jo ho dic amb força: una cultura sense culte es converteix en incultura... Com tot edifici, la catedral comprèn una pedra... Aquesta pedra angular és Crist.

Tres temes: Filosofia al Batxillerat francès, Història i Fe. Entre flames, fetes cendra, reviu l'Eucaristia. La història passa pel Cos de Crist. Des de la cultura i des de la història podem preguntar-nos si l'Eucaristia passa pel nostre cor i es queda en el nostre amor. Corpus és la Humanitat de Crist feta Història. La teva i la meva.