Han hagut de passar 83 anys perquè Martín Díaz Muñoz subjecti de nou entre les seves mans el sonall de colors que la seva mare es va endur a una tomba sense nom, després de ser afusellada en la Guerra Civil quan ell era un bebè de nou mesos.

Catalina Muñoz Arranz era una dona de 37 anys que el 1936 vivia en el petit poble palentí de Cevico de la Torre, amb Tomás, el seu marit, i amb els seus quatre fills, entre ells un bebè, quan va ser detinguda, jutjada i afusellada per un veí del seu poble, i després enterrada en el cementiri de la Carcavilla de Palència.

Les seves restes no es van trobar fins al 2011, quan el cementiri palentí ja era un parc infantil, i gràcies a l'obstinació de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica van ser exhumades al costat dels d'altres 108 persones. «I les restes parlen», afirmava ahir el president de l'ARMH, José Luis Posadas, durant l'homenatge que ahir van retre a Martín, a la seva germana Lucía, els dos únics fills vius de Catalina, i a tots els seus nets, en el mateix parc on es van trobar les seves restes i on aquest dissabte les han lliurat als seus fills.

Les de Catalina Muñoz estaven acompanyades d'un sonall de colors i van parlar. Van dir que Catalina era dona i mare, una mare i un sonall que s'han convertit en el símbol de la barbàrie de la guerra i en el fil que va seguir el periodista d' El País Nuño Domínguez, fins a topar amb aquesta història.

La seva és la història d'una mare afusellada, d'un pare empresonat, d'uns fills orfes, d'una nena d'11 anys, Lucía, que va haver d'encarregar-se del seu germà Martín, un bebè de 9 mesos, i que ahir als seus 95 anys va poder plorar sobre les restes de la seva mare, amb la satisfacció de saber que per fi ara té on portar-li flors.

«Avui el sonall ha tornat a les mans del seu legítim propietari», va afegir Almudena García, l'arqueòloga que va dirigir les excavacions.