24 de juny de 2019
24.06.2019
Diari de Girona

L'atmosfera i l'aigua, determinants perquè hi hagi vida als exoplanetes

Els astrònoms han descobert més de 4.000 planetes més enllà del nostre sistema solar . La recerca de vida extraterrestre presenta un actiu camp d'investigació en què s'han elaborat telescopis en miniatura per buscar planetes similars a la Terra

23.06.2019 | 20:06
Un fotograma de la pel·lícula «Interestellar» (2014) on es mostra un dels exoplanetes existents.

Hi ha milers de milions de galàxies a l'Univers i cada galàxia conté milers de milions d'estrelles. Des de temps immemorials, l'ésser humà ha buscat la possibilitat que en aquesta immensitat còsmica existissin altres sistemes planetaris com el nostre i que, fins i tot, alberguin vida o presentin indicis d'aquesta.

Amb la manca de proves experimentals durant la història de la humanitat, les opinions han estat molt variades i contradictòries. Però després de segles d'especulacions filosòfiques sobre l'existència d'aquests possibles mons més enllà del nostre sistema solar, una incògnita ja ha quedat resolta. Recentment s'han descobert dos exoplanetes o planetes fora del nostre sistema solar amb una mida una mica més gran que la Terra i que orbiten al voltant de l'estrella Teegarden, situada a 12,5 anys llum.

Els astrònoms ens sorprenen amb el descobriment de nous planetes extrasolars amb certa freqüència. Avui dia ja s'han detectat gairebé 4.000 exoplanetes i hi ha molts altres candidats esperant la seva confirmació.  Per primera vegada en la històrica de la humanitat tenim les eines tecnològiques per explorar nous mons i procurar donar resposta a alguns interrogants eterns.

Els orígens dels exoplanetes

Per primera vegada, l'any 1992 els científics Aleksander Wolszczan i Dale A. Frail van descobrir dos exoplanetes. Seguidament, el 1995, Michel Mayor i Didier Queloz descobrien l'exoplaneta 51 Pegasi b, un planeta que orbita al voltant d'una estrella similar al Sol. Aquests descobriments representen el que molts astrònoms i científics de tot el món esperaven, ja que suposen un primer gran pas en la recerca de planetes similars a la Terra, més enllà del nostre sistema solar, que puguin albergar vida.

«Ara recordem Cristòfor Colom, que ens va obrir els ulls a un nou món. D'aquí a uns segles, la gent mirarà enrere en el temps i recordarà la nostra generació com la primera que va trobar mons similars a la Terra, però més enllà del nostre sistema solar», afirma entusiasmada la investigadora de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i cèlebre caçadora d'exoplanetes Sara Seager.

Exoplanetes habitables

La «caça» d'un exoplaneta sempre és un motiu de goig per als astrobiòlegs. La mala notícia és que molts d'aquests planetes extrasolars són grans acumulacions de gel o de gas, mancats de superfícies sòlides o líquides en les quals podria florir la vida.

El punt crític per determinar si un planeta és habitable és l'elucidació i comprensió de l'atmosfera exoplanetària. Gasos com l'oxigen són biomarcadors o indicadors de vida, perquè són substàncies que no podrien formar-se mitjançant processos purament geofísics, sinó que requereixen d'organismes vius com ara algues i cianobacteris.

Mitjançant una anàlisi espectral de la llum detectada pels telescopis, podem detectar l'existència de certs gasos en l'exoplaneta. L'anàlisi consisteix en la identificació dels colors o les longituds d'ona que arriben al telescopi. L'absència de determinats colors revela de forma indirecta l'existència de determinats gasos en l'exoplaneta.

D'altra banda, l'aigua líquida és també un requisit indispensable per a la vida. Per aquesta raó, els astrònoms estan especialment interessats en la denominada «zona habitable», és a dir, la zona al voltant d'una estrella dins de la qual un planeta podria albergar aigua líquida en la seva superfície, pel fet que les temperatures no són ni massa fredes ni massa càlides.

Nanotelescopis per a la recerca

Des del MIT i en col·laboració amb la NASA, la investigadora Sara Seager ha liderat el desenvolupament del nanotelescopi  Asteria. Amb la mida del Diari de Girona, aquest nanotelescopi realitzarà un dels majors reptes de l'astronomia: la cerca de planetes similars a la Terra, fora del nostre sistema solar, que puguin albergar vida. Asteria és un telescopi espacial en miniatura, que incorpora instruments òptics de gran potència i alt rendiment. Està formada per una tecnologia de control i estabilització molt sofisticada per evitar els moviments i els desenfocaments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit