L'Hospital Universitari Vall d'Hebron inaugura la primera unitat a l'Estat espanyol dedicada exclusivament als nous tractaments cel·lulars contra el càncer, sobretot de la sang i dels ganglis limfàtics, com la teràpia CAR-T. Aquesta és una teràpia molt innovadora que consisteix a «reprogramar» cèl·lules del pacient perquè el mateix sistema immunitari ataqui la malaltia. «És un tractament que ha vingut per quedar-se i que formarà part de l'arsenal terapèutic contra el càncer per als nostres pacients. Amb aquesta unitat, única, ens anticipem al que vindrà», afirma el cap del Servei d'Hematologia, el doctor Francesc Bosch.
La nova unitat, que es posarà en funcionament en els propers dies, permet concentrar en un únic espai un equip multidisciplinari, amb especialistes com són neuròlegs, intensivistes, infectòlegs i immunòlegs, i amb professionals dedicats exclusivament als pacients amb càncer hematològic, com són la leucèmia limfoblàstica aguda i els limfomes més agressius, i a les teràpies cel·lulars avançades.
Les instal·lacions compten amb 12 habitacions amb la tecnologia de monitoratge dels pacients més avançada i amb una pressió de l'aire positiva per evitar infeccions.La creació d'aquesta àrea ha suposat la incorporació d'una trentena d'infermeres per poder donar resposta assistencial, ja que té les condicions d'una semiunitat de cures intensives. Els pacients han d'estar sota vigilància durant dues setmanes, ja que la teràpia pot tenir complicacions i efectes secundaris que requereixen atenció. «És un espai idoni per a tractaments que requeixen de molts professionals», afirma el doctor Bosch.
La teràpia CAR-T
Vall d'Hebron és un dels deu centres acreditats pel Ministeri de Sanitat per a l'administració de la teràpia CAR-T i l'únic que pot tractar amb aquesta immunoteràpia infants i adults. A Catalunya, hi ha, a més de Vall d'Hebron, el Clínic i Sant Pau i, per a teràpies pediàtriques, també Sant Joan de Déu.
La teràpia CAR-T consisteix a extraure del pacient un tipus de cèl·lules de defensa presents a la sang, els limfòcits T, mitjançant un procés anomenat limfoafèresi. Les cèl·lules són tractades genèticament al laboratori per introduir-hi el receptor d'antígen quimèric T, un receptor que està dissenyat per dirigir-se únicament a les cèl·lules tumorals. Aquests limfòcits T modificats s'administren al pacient. «Agafem cèl·lules del sistema immunitari per enfortir-les i dirigir-les selectivament contra els tumors. És un fàrmac viu», resumeix el doctor Bosch.
