29 de juny de 2019
29.06.2019

Carta als turistes

29.06.2019 | 00:22

Com cada any, sobretot durant els mesos de juliol i agost, molts indrets de la nostra Diòcesi són escollits per passar-hi uns dies o setmanes de vacances. Ens visiten i fan estada aquí persones del nostre país i també d'altres països, cercant descans, unes jornades d'esplai, contacte amb la natura, recerques culturals, esports, gastronomia... I, també, com en els darrers anys, els vull donar la benvinguda a casa nostra amb les paraules que tot seguit podreu llegir. Ho faig en nom propi i en nom de la nostra Església. Per a nosaltres cada persona és un fill o filla de Déu, en sigui conscient o no, hi confiï o no hi cregui, sigui de la nostra Església catòlica o pertanyi a una altra confessió. Aquestes paraules de benvinguda manifesten que els reconeixem com a companys i germans en el camí de la vida, que ens alegrem de la seva estada entre nosaltres i que els desitgem que aquesta els sigui molt profitosa.

La meva carta és un senzill signe d'acolliment de tots nosaltres. Sentiu-la també vostra.

«Benvingut, benvinguda a casa! Has decidit passar uns dies amb nosaltres, en aquests indrets de Girona, perquè t'agrada, perquè és tradició familiar, perquè hi gaudeixes d'una residència o has sentit parlar positivament de les seves riqueses naturals, de les visites culturals, el tracte rebut, les condicions... Sigues benvingut /da.

Em presento: soc el bisbe d'aquesta Diòcesi de Girona i t'escric en nom dels cristians catòlics d'aquest territori, que ens esforcem per viure cristianament, testimoniant l'Evangeli, celebrant la fe i servint les persones.

Si tens aquestes lletres a les mans és perquè has entrat en alguna de les nostres esglésies per pregar i celebrar la fe, o per interès cultural o senzillament per tenir una estona de silenci i recolliment. Potser també has recollit aquesta salutació en alguns dels hotels en els quals tens l'allotjament.

No et conec personalment, ni sé si ets creient o no, ni de quina religió o església. Tampoc conec la teva comprensió del món i de les persones, ni els goigs i sofriments que assumeixes. Però sí que sé que ets un fill o filla de Déu molt estimat/da, i per tant ets un germà que cerques uns dies o un temps per recuperar forces [....] (extret del Full Parroquial).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook