Aquest diumenge celebrem la jornada de responsabilitat en el trànsit de vehicles, tan important per a la nostra vida laboral, d'esbarjo, social, familiar, religiosa... Com a conductors de tot tipus de vehicles, com a usuaris del transport públic o privat, com a vianants, el trànsit és una dimensió habitual de la nostra vida per la necessitat de desplaçar-nos.

Sovint, malauradament llegim a la premsa o ens assabentem per la ràdio o per la tele d'accidents de trànsit amb conseqüències mortals o amb ferits. Segur que molts coneixem algunes persones que han sofert accidents i les seqüeles que els han deixat. Potser tu, que llegeixes aquest escrit, has sofert algun accident o t'hi has trobat implicat d'alguna manera.

No soc cap especialista en trànsit, però, amb la finalitat d'ajudar-nos a reflexionar-hi, n'ofereixo unes indicacions, perquè ens ajudin a tots a exercir la nostra responsabilitat.

1. No posis mai en perill la teva vida o la dels altres. La conducció de vehicles, més o menys potents, des dels més fràgils als més reforçats, ha de prioritzar sempre el fet de no posar en perill la teva vida o la de les altres persones que circulen amb vehicles o com a vianants. La vida és el do més preciós, i cal evitar tot acte que la posi en perill, perquè d'aquest acte arriscat se'n pot derivar la mort o ferides més o menys greus.

2. La manera de conduir no ha de ser mai expressió de poder ni de domini sobre els altres. Tots tenim experiència personal o visual de les diverses maneres de conduir els vehicles. Sempre hi ha la temptació d'exhibir-se, de mostrar les nostres habilitats o les possibilitats de la màquina. Alerta, doncs, que la nostra ostentació no provoqui danys als altres.

3. La ruta ha de ser una ocasió de sentir-te en comunió amb els altres que fan camí, no pas una competició entre adversaris. Conduir o caminar sempre exigeix confiança en els altres, perquè confiem que actuaran correctament i segons la normativa. Es dona certament una comunió de voluntats i d'objectius, que no podem convertir en una competició. [...] (extret del Full Parroquial).