Conec alguna residència de gent gran, hospitals i clíniques on es demana als usuaris si fan règim d'alguna cosa a l'hora de menjar. També el tractament de les addiccions imposa abstenció. Hi ha una vella paraula, sobretot en l'àmbit de la religiositat, i que té un sentit semblant al descrit. S'anomena «abstinència», que vol dir «no-tenir», «abs-tenere» com, per exemple, els divendres de Quaresma o fer dejuni també el Divendres Sant recordant la Mort de Jesús.

Aquesta mecànica pot semblar fora de moda. Però no queda remei, si es treu la temprança, per corregir el defecte de la gola. El plaer, en la seva dimensió humana, que vol dir en l'exercici racional de la seva funció, és un do de la naturalesa perquè l'home assoleixi la seva fi: que no es mori de gana i que es perpetuï l'espècie. El raonament profund sobre els mecanismes de les accions humanes necessita la recerca permanent de l'equilibri i, per tant, de l'actuació racional pel bé del cos i en la presència del mal moral que és el pecat el trencament de l'ordre bàsic.

Un titular d'un diari de dilluns passat deia: «Les stars irradien fins al punt d'enlluernar. Algunes acaben també per ofegar-se en la seva pròpia llum! Amor, glòria, bellesa. Ho tenen tot... Però una ha caigut en una depressió, una altra en un centre de desintoxicació». La majoria dels «peoples» -com diu el diari-, se singularitza per una hiperactivitat cerebral. Un psiquiatre francès diu: «El risc és desconnectar de la vertadera vida». I vol dir la vida normal, crescuda en l'amor dels pares, en l'equilibri de les virtuts ordinàries, en «l'abstinència» que tota persona normal es veu obligada a fer, per deure i per amor.

A França, una clínica psiquiàtrica es dedica a analitzar la salut dels grans homes -homes d'Estat- amb «l'observació quotidiana de la idea de poder». Sant Tomàs diria: la in temperància del poder.