Fa dies la Càtedra Ferrater Mora de la UdG va haver de comunicar la trista notícia que el passat 27 de juny Priscilla Cohn Ferrater Mora, vídua del filòsof Josep Ferrater Mora havia mort a Villanova, Pensilvània. Ara és el moment de fer-ne un record públic, perquè ella no ha estat simplement -això els passa massa sovint a les dones- l'esposa d'un home il·lustre, sinó que era una dona forta, independent, amb una gran personalitat, que va influir en molts de nosaltres, també fortament en el seu marit.
Priscilla Cohn -el nom del seu primer marit- havia estudiat filosofia a la petita però molt prestigiosa Universitat de Bryn Mawr. Ferrater hi va ser docent molts anys i sota la seva direcció la Priscilla va fer la tesi doctoral sobre Heidegger. Després d'una breu temporada com a professora ella mateixa a Bryn Mawr, va fer la major part de la seva carrera acadèmica, més de trenta-cinc anys, com a catedràtica d'ètica a la Universitat de Pensilvània. No era una professora convencional, que passés inadvertida, sinó que plantejava, amb energia i atreviment, alguns dels reptes més importants de l'ètica del seu temps.
Això es va reflectir en un llibre publicat conjuntament amb Ferrater el 1981, titulat Ética aplicada. Efectivament, en ell hi abordaven a quatre mans temes com l'avortament, l'eutanàsia, la igualtat sexual, el medi ambient, el paternalisme, la pornografia o la violència. El plantejament era avançat i original. Priscilla i Ferrater feien contribucions pròpies a cada capítol. El llibre va tenir un èxit notable perquè per primera vegada es tractaven alguns d'aquests temes en castellà. I hi havia un capítol dedicat als drets dels animals, que anava molt més enllà de la seva mera protecció. Els autors hi defensaven una visió ara molt més habitual: si nosaltres tenim obligacions envers els animals és que ells tenen drets, dret a no ser maltractats, dret a ser tractats amb respecte. De fet, defensaven també un continu en la línia de la vida, que porta des de les formes més primàries de vida, fins a la vida animal dels vertebrats, dels mamífers, dels grans primats i també a la vida dels éssers humans.
Priscilla va impulsar i subvencionar generosament projectes de contracepció en els animals, va crear i dirigir organismes internacionals i va cedir el nom del seu marit per a institucions que treballaven per als animals en primera línia.
Ho va fer amb Ferrater i també després. Perquè la seva dedicació a la causa animalista, coneguda i reconeguda arreu, anava acompanyada d'una sintonia total, d'un amor profundíssim pel seu marit i per la seva obra. N'és un exemple la col·laboració i l'interès que va tenir per la Càtedra Ferrater Mora a partir del gener del 1991, any de la mort de Ferrater.
Estava contenta i aplaudia totes les nostres iniciatives. Va venir a Girona -s'estava a casa meva- en diverses ocasions. Tant Joan Vergés, actual director de la Càtedra, com jo mateix, també vam fer visites a Villanova per ajudar-la en l'organització de papers i documents, que ens ha anat enviant, després de la donació de l'esplèndida biblioteca del seu marit.
Una de les coses que més ens preocupava a tots era la digitalizació del Diccionario de Ferrater, que havíem posat al dia el 1994 però que necessitava feia temps una actualització usant les novíssimes tecnologies. Poc abans de morir, li vam poder dir a Priscilla que el diccionari online ja era enllestit. En va tenir una gran alegria. Llàstima que ja no tindrà temps de veure la gran biografia que preparo sobre Ferrater, però que reclama molt més temps i esforç.
Priscilla ha estat una dona valenta, intel·ligent, bona, amb una vida plena i amb una gran responsabilitat cívica, cultural i moral. Una dona que trobarem a faltar. Una amiga que ens continuarà inspirant, que no podrem oblidar.
