El cineasta català Jordi Arencón critica el culte extrem a la bellesa i a la perfecció amb la seva pel·lícula Bellezonismo, una comèdia de l'absurd que el mateix director volia que fos «paròdica, però sense caure en la caricatura».

Bellezonismo, que s'estrenarà a les sales comercials divendres, parteix d'una parella de pilots de ral·li, que es perd durant una competició i apareix en un clar enmig d'una muntanya on, per sorpresa, descobreixen una mansió habitada per més de cinquanta dones, joves i extremadament belles, que obeeixen les ordres d'un líder descerebrat preocupat únicament per la bellesa.

Armando del Río ( Pancho, el perro millonario; KM.0; Historias del Kronen) i l'actriu mexicana Yanet García encapçalen el repartiment d'aquesta comèdia irreverent i subversiva, que compta a més amb la participació dels actors i actrius Elvira Herrería, Raúl Herrera, Miguel Cazorla, Coral González, Ariadna Cabrol, Desiree Pous i Soledad Lasta.

Produïda per Apocalipsi Produccions, Lluna d'Itaca (Grup Maskeline) i AIE Bellezonismo, el film es va rodar durant cinc setmanes a localitzacions de la Pineda, Salou i els Monegros.

Arencón ha explicat en una entrevista concedida que Bellezonismo és «una comèdia diferent, començant per la temàtica: una paròdia sobre el culte del món actual a la bellesa i la perfecció».

Amb aquesta pel·lícula, Arencón volia «narrar el tema de la fe, que pot ser en un déu, el futbol, la feina o, com aquí, amb un grup que té fe en la bellesa, en una cosa tan banal com la bellesa exterior».

Després de quinze anys d'experiència com a guionista de sèries de televisió com Periodistas, Jo soy Bea o Un paso adelante, Arencón va decidir dirigir aquesta pel·lícula per necessitat de fer alguna cosa diferent i pròpia.

«El que havia fet fins ara -explica Arencón- no reflectia inquietuds meves, i em vaig llançar a fer aquesta pel·lícula. L'humor és una cosa que faig bé, és per a tots els públics i peculiar, i encara que no sigui una pel·lícula massiva, crec que té el seu nínxol».

Encara que a Jordi Arencón li resulta difícil trobar influències d'altres llargmetratges ja existents, admet que va tenir com a referent «l'humor absurd de pel·lícules com Zoolander, si bé els seus personatges cauen sovint en allò grotesc».

Influències

En el pla estètic va ser «inspiradora» la llum de films de Wes Anderson com Life Aquatic.

El director espera que la seva pel·lícula no sigui atacada per les associacions feministes, ja que la seva intenció és «ironitzar» sobre una situació criticable com el culte al cos i a la bellesa de la societat actual, i fer-ho a través d'«un humor transgressor, l'únic límit del qual és no riure'ns d'un personatge real».

Segons el seu parer, «l'humor serveix per rebaixar tensions» i recorda per exemple l'anècdota dels britànics Monty Python, que «quan un dels seus membres va morir van ser a la BBC i van simular que després d'una ensopegada s'escampaven les seves cendres per l'estudi».