12 de juliol de 2019
12.07.2019

L'Aplec d'Olot es balla a la gespa del parc Nou

Les onze primeres sardanes de diumenge són de dones compositores

12.07.2019 | 00:39
Ballada a Olot.

Tenim a l'abast la celebració de l'Aplec de la sardana d'Olot, que es desenvolupa en un dels paisatges més emblemàtics i gairebé poètics de la ciutat. El parc Nou. La gespa que cobreix el terra és deliciosa per ballar la sardana i al seu entorn, dins el mateix parc, s'hi troben actualment una vintena d'espècies arbòries i més d'un centenar d'espècies arbustives i herbàcies, així com una gran diversitat d'espècies vegetals característiques de les rouredes humides de la regió, alhora que és un parc urbà de gran valor ornític. Aquí mateix, dins la que fou casa pairal dels Castanys, hi ha el Museu Volcànic de la Garrotxa.

En aquest lloc hi actuaran, diumenge, dia 14, en sessions de matí i tarda, les cobles La Principal d'Olot, Jovenívola de Sabadell i La Principal del Llobregat.

Dins de les interpretacions de la jornada, cal destacar que les 11 primeres sardanes del matí són de dones, i sobresurt la que compongué una noia vietnamita, referent a la bandera del Vietnam, país de procedència de l'autora, i la Senyera.

L'autora és Diem Huong Tran Truong, resident, ara, a Sant Feliu de Guíxols, el títol de la sardana De 3 a 4 barres. L'última sardana del matí serà El tren d'Olot, de Josep Massó, amb motiu del darrer viatge d'aquest ferrocarril que unia Olot i Girona fa 50 anys.

Altres circumstàncies que seran rememorades: Matinal dedicada a dones compositores. Una Estrenada a Tiana el dia de la Dona... Una composició d'Antoni Mas Bou, amb motiu del 50è aniversari de l'Agrupació d'Aplecs, una referent als 90 anys de la Cobla La Principal del Llobregat, la premiada de la Capital de la Sardana 2019 Perpinyà, Premi Sardana de l'Any... Himne de la Ciutat d'Olot, Adéu, vila d'Olot, Sardana cantada per la Coral de la Gent Gran d'Olot, que es ballarà amb els dansaires portant espelmes.

De fet, els actes, com és tradicional, s'enceten el dissabte, o sigui, dia 13. Cada any s'ofereix un homenatge a algun compositor de la comarca, en aquesta ocasió el rebrà Josep Bassachs i Barris, nascut als Hostalets de Bas el 8 d'abril de 1924. Instrumentista de trompeta i compositor. Anotem les seves sardanes: Bas refilant, Foc a la pipa, En Salgueda dels Hostalets, Les tres pubilles Miretes, El doctor Turró, La campana de Sant Quintí, La Xocra de Vern, La cançó del Nan. És autor, també de música per a ballets: El ballet del burro savi, El festeig d'en Gaietàs i El ball de l'esparver. L'acte d'homenatge tindrà lloc a les 19.30 h a can Trinxeria, amb una dissertació de l'historiador local Josep Murlà. A la nit al passeig d'en Blau (Firal) la cobla La Principal d'Olot oferirà una audició de sardanes d'aquest compositor i hi haurà el ball dels gegants d'en Bas, en Gaiotàs i la Biela.


les festes

del carme a olot


Els frares del Carme és una de les ordes més antigues que s'instal·laren a la comarca de la Garrotxa.

Les primers notícies són del 1565, on els frares s'hostatjaven en cases particulars, essent el primer prior Joan Montaner, que procedia de Girona, el 1570, ja amb edifici propi, hi havien 12 frares i 3 novicis, i es dedicaren a l'ensenyament dels infants.

La comunitat als anys 50 del segle XX estava formada per 8 o 10 frares i a més hi havia noviciat, el que vol dir que també s'hi trobaven uns quants nois que estudiaven la carrera.

L'església sempre ha estat molt concorreguda i per les festes de la Mare de Déu del Carme, el mes de juliol, ultra els actes religiosos, abans, s' havia realitzat una processó pels carrers. Cal destacar les figures de la faràndula que ixen per aquests dies, el «Drac» que és del mateix convent, l'actual sortí per primera vegada 1928, pertany al mateix convent i en ballar porta uns coets encesos a la boca a les ales i a la cua. El barri també té el conill dels veïns de la plaça del Conill, que s'estrenà el 1944, i el pollastre de la plaça Palau, inaugurat el 1947. Tots tenen la seva pròpia música i llur ball que s'executa en aquestes diades, a més de les audicions de sardanes cada dia. Aquest any actuaran els dies 15,16 i 17, amb l'acompanyament musical de la cobla la Principal d'Olot.


la sardana, símbol

indiscutible del

catalanisme

en un nou llibre


El Grup Enciclopèdia Catalana ha editat el llibre Símbols del catalanisme, coordinat per Daniel Venteo, amb aportacions de diversos historiadors. El volum inclou 48 símbols, entre ells, la sardana. La secció dedicada a la sardana inclou diverses fotografies històriques, un repàs a l'origen i evolució de la dansa i la seva difusió al llarg dels diversos esdeveniments històrics que l'han afectat. En aquest sentit, com en els altres casos, «analitza les causes socials i polítiques que els han generat». Alguns dels autors són historiadors tan reconeguts com Agustí Alcoberro, Giovanni C. Cattini o Joan B. Culla. La presentació dels símbols segueix un criteri cronològic, des dels orígens de l'imaginari català fins a la transició, amb el lògic pas per l'època moderna, el vuitcentisme, el catalanisme contemporani i el franquisme.

El llibre recull en total fins a 48 símbols diferents, com la senyera, l'estelada, els castells o Sant Jordi. Però també d'altres menys evidents com el monestir de Ripoll, el Timbaler del Bruc, El més petit de tots o Òmnium Cultural. També hi ha mencions a símbols més actuals que cal veure on ubicarà el pas del temps, com el llaç groc o la careta per la llibertat d'expressió, utilitzada ja amb la censura a Els Joglars fa 40 anys. Així mateix, es recullen símbols que van ser-ho al seu dia i que ara ja no es perceben com a tals. El volum consta de 384 pàgines i més de 750 fotografies i il·lustracions, algunes d'elles inèdites. Se n'ha fet una edició de 2.000 exemplars i es pot comprar a les principals llibreries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook