La Barcelona de Montalbán plora des d'ahir el pare del comissari Montalbano, l'escriptor italià Andrea Camilleri, mort a Roma als 93 anys.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha escrit a twitter: «Buon viaggio caro Camilleri» i subratlla que «la Barcelona negra de Montalbán i (Paco) Camarasa t'acomiada amb amor i respecte». I afegeix: «Des d'aquest racó del mar Mediterrani seguirem defensant la vida i l'esperança enfront dels discursos de l'odi».
L'Editorial Salamandra, que va publicar a Espanya la majoria de les obres d'Andrea Camilleri, ha lamentat la mort de l'escriptor, una de les «veus més autèntiques» de la literatura internacional i assegura: «Amb tristesa coneixem la notícia sobre la mort de l'incomparable Andrea Camilleri, un dels autors més estimats del nostre catàleg».
Duomo ediciones s'ha sumat al pesar de la família d'Andrea Camilleri i als milions de lectors que recorden el mestre de la narrativa italiana; i ha confessat que ha estat «un autèntic honor» haver publicat Mis momentos (2016), el seu llibre de memòries, i La liebre que se burló de nosotros (2019), un títol per a totes les edats amb dotze contes autobiogràfics sobre els seus animals preferits.
En la seva última visita a Barcelona, al febrer del 2014, Camilleri, llavors amb 88 anys, va protagonitzar una multitudinària conferència de premsa hores abans de rebre el Premi Pepe Carvalho, i confessava llavors que no veia pròxim el final de Montalbano, perquè al seu personatge l'aterria la perspectiva de la jubilació: «Es veu a si mateix passejant el gos de Lívia, la seva dona».
Emocionat, Camilleri, que rares vegades sortia del seu país, va assegurar que va accedir a viatjar a Barcelona per l'«etern agraïment» que tenia cap a Manuel Vázquez Montalbán, una gratitud que va fer extensiva a l'alcalde de la ciutat, a la vídua i al fill de l'escriptor barceloní.
«Pepe Carvalho no va representar res per a mi, és només un personatge», havia anotat amb humor, però «Manual Vázquez Montalbán és un gran escriptor que ha representat moltíssim per a mi», va confessar.
Els records s'atropellaven quan va evocar que en escriure la seva primera novel·la històrica, L'òpera de Vigàta, va llegir Asesinato en el comité central i no sabia encara que es dedicaria a la novel·la negra, però va pensar que si alguna vegada ho feia, escriuria així, com Vàzquez Montalbán.
