Contemplació i acció

una escena familiar entranyable: l'acolliment de Jesús a casa de tres germans, Llàtzer, Marta i Maria, a Betània. Jesús i els deixebles es trobaven a gust en aquella casa, entre les germanes i el germà. Després de recórrer els camins, de predicar, de guarir, de perdonar, d'escoltar... hi troben acolliment, afecte i un lloc on descansar. En aquest ambient acollidor apareixen les dues germanesamb dues actituds ben manifestes: Marta es desviu per atendre i servir, i Maria només està asseguda escoltant Jesús. Acció i contemplació.

Marta acull Jesús a casa, vol obsequiar-lo com es mereix i no para de servir-lo. I per això està neguitosa i atrafegada. És la fe de les persones actives. La figura de Maria manifesta l'actitud contemplativa. Es tracta d'obrir-se a Jesús, d'escoltar la seva paraula que il·lumina, que asserena, que ofereix esperança. És la fe de les persones contemplatives. Marta es queixa que la seva germana l'ha deixat sola a servir. No s'adona que escoltar senzillament Jesús i contemplar-lo és important perquè se senti acollit.

Aleshores escolta la resposta de Jesús: «La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà pas presa». És un comentari comprensiu, més aviat una paraula de benedicció de Jesús a Maria per la seva actitud en la

seva acollida. Jesús aprofita una

ocasió molt corrent per dir una cosa molt repetida: «Et preocupes per moltes coses i només n'hi ha una de necessària». Ell mateix és l'única cosa necessària. Però la lloança a Maria no menysté l'acció servicial de Marta. Avui, com a cristians, ens cal viure i assumir les dues actituds.

L'advertiment de Jesús ens és avui especialment necessari perquè estem immersos en l'acció, el canvi, la precipitació, i tenim un neguit molt fondo perquè no sabem què és el que val la pena. Estem decebuts, acabem deixant-ho tot de banda i experimentem una gran buidor interior. Necessitem moments de contemplació, d'escolta de la Paraula de Jesús, de pregària, de celebració de la fe. Així ens cal acollir el Senyor. Però l'acolliment s'ha de convertir en testimoniatge, en servei [...] (extret del Full Parroquial).