Hi ha un petit llibre de Joseph Ratzinger titulat En el principio creó Dios. Els francesos no deixen de subratllar, quan és el cas, el currículum intel·lectual dels seus polítics i el nom de Les grandes écoles que els han format.

El papa Francesc s'endinsa en la Bíblia amb un coneixement objectiu de la llengua i les cultures aramea, hebraica i grega, i la manera de dir les coses segons el sentit del seu propi temps i de centrar tota la Bíblia en la figura de Jesucrist.

Ratzinger, des de la seva reflexió teològica, recupera, per a la cultura moderna, el concepte bíblic de la creació.

Afirma que totes les religions del món, fins i tot aquelles que no han tingut mai cap relació entre elles, coincideixen en l'afirmació del fet de la creació.

El progrés de la ciència ha estat presentat, d'una manera obsessiva, com un fet indiscutible darrere el qual no hi ha cap pregunta per fer.

El relat bíblic de la creació no pretén explicar-nos la formació progressiva del cosmos, sinó que «tot això procedeix d'un sol poder, de l'eterna raó de Déu, que per la seva paraula es feu creador».

El contingut objectiu del relat de la creació, en la Bíblia, és anomenat per Ratzinger «il·lustració»: il·lumina la ment humana, l'alliberament de les angoixes que mantenien la intel·ligència nostra en el dubte i en l'error de la grandesa humana i del seu origen.

Significa l'entrega lliure del do del món a la raó i llibertat humanes. El nostre món s'entusiasma amb els resultats dels investigadors. Són realment admirables. Però la gent creu que descobrir és crear, és construir del no-res.

L'èxit purament científic, orfe de creació, sense la «il·lustració» que ve de la mà de Déu, és viure orfe de la bellesa del cosmos i de l'amor que s'ha vessat en el món.