El parenostre

ens parla de la pregària, actitud fonamental en la vida dels seus deixebles i en la nostra vida com a cristians. La pregària és per a la nostra vida com l'aire que respirem. Se'ns ofereix una catequesi sobre la pregària i, concretament, sobre el parenostre.

Llegim a l'evangeli que Jesús pregava en un indret i un dels deixebles li demana: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària». Precisament veient que pregava els deixebles n'agafen ganes, perquè la pregària era pràctica habitual de Jesús.

Només pregant es pot encomanar el desig de pregar, només pregant es pot ensenyar a pregar. Només si els cristians, pares, catequistes... continuem fent-ho personalment i comunitàriament -sobretot en l'Eucaristia del diumenge-, podrem encomanar el desig de pregar. No serà amb bons consells que ensenyarem i animarem a pregar, sinó fent-ho de veritat.

Jesús ensenya no només a pregar, sinó el que cal demanar

amb el parenostre, que és resum de la vida cristiana i, per això, petició d'allò que més necessitem.

?«Pare» no és només una expressió bonica. També afirma

que som en veritat fills de Déu. Per a nosaltres, Déu és el Pare proper i entranyable amb qui tenim una relació familiar i cordial.

?«Sigui honorat el vostre nom». Primera petició. Invocant-

lo com a Pare, ja honorem el seu nom. Què hem d'entendre per «honorar» el nom de Déu? M'imagino que conèixer, beneir,

lloar... La primera petició és sempre que Déu sigui lloat, beneït, conegut.

?«Que vingui el vostre Regne». Segona petició. Aquesta té un caràcter d'anticipació: feu-nos tastar avui el Regne que esperem en la plenitud de la salvació. Anticipeu-nos avui i aquí un tast del vostre Regne, que és amor, perdó, veritat, justícia, pau, felicitat.

?«Doneu-nos cada dia el nostre pa». Tercera petició. El pa que demanem és el pa definitiu que suprimeix totes les fams de la humanitat. Així doncs, demanem per a cada dia una anticipació d'aquest pa. [...] (extret del Full Parroquial).