em començat el mes d'agost, que per a
molts és un temps de descans, de vacances,
de viatges, d'oci, sense el ritme de treball quotidià. Per a d'altres, és temps de treball intens, sobretot en el sector dels serveis. També, malauradament, per a un
bon col·lectiu és un temps d'atur obligatori a causa de la manca de treball. Però segur que tots comparteixen un desig: assegurar-se la vida.
Precisament en l'evangeli d'aquest diumenge d'estiu apareix
aquesta expressió en ocasió de la discussió per una herència. A Jesús li demanen que faci de mitjancer entre dos germans que es discutien per una herència. Ell rebutja aquesta missió i aprofita la petició per anar al fons del problema i de la discussió: assegurar la vida o assaborir-la!
Aquesta expressió pot tenir diversos sentits i significats: ser feliç, viure amb sentit i gust, assegurar la vida o preservar-la de moltes amenaces -fracassos, malalties, sofriments...- mentre a l'horitzó es dibuixa la gran amenaça de la mort. I sovint hi donem el sentit de tenir un bon racó de diners i béns, perquè ens sembla que això és una bona
garantia per viure.
Al llarg de la història, i entre nosaltres, hi ha diverses conviccions sobre què significa «assegurar la vida». Tres-cents anys abans de Jesús, l'autor del llibre de l'Eclesiastès -la primera lectura d'aquest diumenge- i que s'anomena ell mateix portaveu del poble, ens ha recordat amb un to certament pessimista: «Vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home s'ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre, que no s'ha esforçat per res.
També això és en va, i és una gran dissort. De fet, què en treu l'home de tot l'esforç i el neguit
amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cos no descansa. També això és en va».
Però aquesta no és pas l'única postura davant la vida. Encara
trobem més persones que s'assemblen a l'home ric de la paràbola explicada per Jesús. Ell ha acumulat molts béns, i està segur que té reserves per a molts anys. [...] (extret del Full Parroquial).
