abeu qui l'escriu? El papa Francesc. A qui l'escriu? Al jovent, simplement. No és ben bé una carta, perquè té uns seixanta folis. També a la pàgina web Vaticana, hi surten tots documents pontificis dirigits al jovent.

Cuidar el jovent no és simplement un acte d'amor. És modelar el futur sense manipulació, aplicant la prudència humana i divina a la tasca més important de l'educació humana. No hi ha cap dificultat d'integrar en aquesta lluita educativa els valors de la fe. També és un acte de racionalitat. No educar el jovent és una irracionalitat.

És evident que, sovint, molts temes es plantegen de cara a aquesta franja d'edat, amb la irresponsable pretensió de fer diners a base de la seva immaduresa. Això contrasta molt amb l'actitud del Papa que ha parlat del jovent i amb el jovent, amb una claredat i una insistència que només s'expliquen per la valoració que en fa i pel punt clau que representa en la consecució del bé comú.

El Papa Francesc poua en l'Evangeli i en la mateixa persona de Jesús, les grans línies de la seva formació. «Jesucrist és sempre jove», diu el Papa, «vosaltres sou l'ara de Déu». No s'entén la joventut sense el sentit de vocació, de crida a una empresa d'intel·ligència i d'amor.

Sense marc d'amor, d'entrega al servei dels altres, la vida no té sentit. En canvi té algunes idees clau, que sintonitzen amb les que fonamenten un humanisme ple d'esperit jove.

Des d'aquest humanisme, els nois i les noies s'integren amb les seves arrels: família, cultura, història, món. Aquest any l'afany de formació manifestat pel Papa Francesc ha estat intens. Estic pensant que hi ha molts nivells d'edat de la nostra societat que necessiten formació. Es pot tenir molts coneixements sense gaire formació.