10 de agost de 2019
10.08.2019

L'home profund

10.08.2019 | 00:29

Un tema de rabiosa actualitat però de suau dissertació és el de la pornografia. Molta gent reflexiva s'adona que un error important sobre aquesta qüestió és jugar-se pervindre de l'humanisme.

Es parla de plantejar la pornografia com una assignatura adaptada a les diverses edats escolars. Tinc la sensació que el tema interessa, i cada dia serà més agut, com un tsunami que rebenta la possibilitat d'estimar. En la pornografia no hi ha amor, no s'hi pot aprendre a estimar. És un fenomen que és o es converteix en una addicció.

Totes les addiccions negatives tendeixen a corrompre el subjecte. En el fons de la pornografia hi ha un atac a la naturalesa humana. És contra natura.

Fixeu-vos en la contundència serena de Tomàs d'Aquino: «Com que l'home és racional, la conseqüència és que les delectacions que li són convenients concorden amb la raó».

La temprança és una virtut que vol dir «força». «La bestialitat» es deia, en el segle Xlll, contradiu a la inclinació de la naturalesa, perquè és irracional.

S'entén la força additiva de l'alcohol, de la droga, també hi ha un problema de racionalitat. La naturalesa no és manipulable, ni després de revisada per l'home.

Ja Ciceró deia que «la temprança és la raó en la sexualitat». Aristòtil diu: «Convé que una criatura visqui d'acord amb la formació del preceptor i així la concupiscència estarà d'acord amb la raó».

L'Eclesiàstic diu: «El cavall indòmit –no domat– esdevé indòcil i el fill no educat esdevé violent. La concupiscència no admet raons».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook