11 de agost de 2019
11.08.2019

Tatxo Benet projecta un museu amb prop de 60 obres censurades

L'empresari i periodista va començar la col·lecció amb les 24 fotografies de Santiago Sierra

11.08.2019 | 00:26
L'escultura d'una esclava sexual.

Presos polítics de l'Espanya contemporània, vint-i-quatre fotografies de Santiago Sierra que van ser retirades de la fira ARCO fa un any i mig van iniciar la col·lecció d'«art censurat» de Tatxo Benet, que ja posseeix prop de 60 obres que exposarà a partir del 2020 en un «museu de la llibertat».

Benet, soci fundador al costat de Jaume Roures de Mediapro, acaba d'adquirir per a la seva col·lecció l'escultura d'una esclava sexual coreana de la II Guerra Mundial, l'exhibició de la qual ha estat prohibida per les autoritats japoneses, segons va explicar l'empresari i periodista.

Es tracta d'un bronze pintat d'1,45 metres d'altura, Statue of a girl of peace, dels artistes i activistes coreans Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung, que col·loquen figures semblants –unes dempeus, altres assegudes– en llocs pròxims a seus diplomàtiques japoneses.

Diumenge de la setmana passada, en la Triennal d'Aichi, al Japó, el governador Hideaki Omura va decidir tancar l'exposició After freedom of Expression, composta per obres que han causat polèmica al Japó i on s'exhibia la peça de la nena. L'escultura homenatja les coreanes que a la II Guerra Mundial s'oferien als soldats japonesos com a confort girls. La nena, d'uns 14 anys i amb el vestit tradicional coreà, té els punys tancats, els peus descalços i aixecats, i duu a l'espatlla un ocell, intermediari amb les joves ja mortes.

La primera escultura sobre les esclaves sexuals, del 2011, es va col·locar davant l'ambaixada del Japó a Seül. El 2015, el Japó es va negar a subvencionar la creació d'una fundació d'ajuda a aquestes dones llevat que la peça es retirés. No es va treure i ara a Corea del Sud n'hi ha 104 d'instal·lades. «És un doble contrasentit perquè no només se censura una obra artística sinó es clausura una exposició contra la censura», va dir Benet.


Discreció sobre els preus

No vol dir el preu que ha pagat per aquesta obra ni per cap de les que té: «Alguna d'elles té un valor molt important, però també és cert que molts artistes, quan els expliquem per què les volem comprar i l'ús que volem fer-ne, rebaixen molt les seves pretensions econòmiques», va precisar.

Sí que va transcendir el preu de la mostra Presos polítics de l'Espanya contemporània, 80.000 euros –96.800 amb el 21% de l'IVA.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook