Sant Lluís, rei de França: Nascut l'any 1214,

fou rei de França

als vint-i-un anys.

Tingué onze fills, que educà amb molta cura en l'esperit d'oració, de penitència i d'amor als pobres. Es preocupà del bé espiritual i temporal dels seus súbdits. Cercà la pau entre nacions i emprengué expedicions per alliberar el sepulcre de Crist.

Sant Josep de Calassanç: Nascut a Peralta de la Sal, Diòcesi d'Urgell en aquell moment, estudià a Lleida, València i Alcalà. Va ser vicari general d'Urgell. A Roma, es va dedicar a l'ensenyança de nens pobres i fundà els escolapis per dedicar-los a aquesta finalitat. Sofrí molt, sobretot a causa de l'enveja. Morí a Roma l'any 1684. En els seus escrits hi llegim: «Una educació com cal als infants, principalment als pobres, contribueix a fer-los més conscients de la seva dignitat, i tothom ho aprova en la societat humana i cristiana: ho comproven els pares, que són els primers d'alegrar-se que els seus fills caminin pel camí recte; ho comproven els qui regeixen les nacions, que amb això adquireixen uns ciutadans que són súbdits honrats; i ho comprova l'Església, en la qual aquests infants són plantats com a deixebles de Crist i defensors de l'Església».

Sant Teresa de Jesús i Jornet, patrona de l'ancianitat: Teresa de Jesús i Jornet, nascuda a Aitona després d'un procés dolorós per cercar la voluntat de Déu, va descobrir que el seu germà necessitat eren els ancians, i així ho va encomanar a les seves primeres germanes de comunitat, que la varen seguir en la seva aventura d'amor i tendresa envers la gent gran. Estant a València va posar la seva obra sota l'advocació de la Mare de Déu dels desemparats. «Déu en el cor, l'eternitat en el pensament, i el món a sota als peus». Que aquesta expressió -tan encertada- de la santa ens encoratgi avui a continuar estimant i servint els ancians.

Santa Mònica: Mare de sant Agustí, i dona exemplar de grans virtuts. El seu desig era que el seu fill, de vida lleugera i no gaire edificant, es convertís. Per això plorà i pregà molt per la conversió del seu fill al cristianisme. Tingué el goig de veure'l essent batejat per sant Ambrós [...] (extret del Full Parroquial).