A La Vanguardia del diumenge 18 d'agost (pàgina 33) s'hi llegeix un article interessant i judiciós de Daniel Arasa, sobre acusacions de determinats punts doctrinals sostinguts pel papa Francesc. El periodista citat parla del bisbe i d'alemanys que han manifestat discrepàncies. I el procés és, de vegades, gairebé insensible. Es crea una nova moral que gaudeix del criteri de modernitat. A Girona, que és terra de marca, també hi arriba la tramuntana forta. Es pot dir que el Poble de Déu, des del postconcili, ha viscut, en part, i amb matisos diversos, segons les fonts on s'ha inspirat i amb diverses crisis religioses, de fons teològic i moral.

Un llarg neguit ha travessat la nostra història gironina. També ha pujat el CO? eclesial. La revolució francesa del Maig del 68 ha penetrat el nostre petit país amb la profunditat i la força d'una moda. I les modes solen ser irresistibles.

Però hi ha molta gent que guarda en el seu cor la claredat, la fortalesa, la pau de l'Esperit de Jesús. Gent que no trontolla. «Famílies-soques», com deia el bisbe Torras i Bages. S'han arrapat, amb la gràcia de Déu, a aquell text inspirat dels primers cristians, «assidus als ensenyaments de l'apòstol, participants de l'Eucaristia i en l'oració».

La fidelitat a Jesucrist passa per la doctrina dels Apòstols, que és la de l'Església, amb el Papa com a cap suprem. El pal de paller -perdó!- de l'Eucaristia, i ja pot fer tramuntana en qualsevol terra de marca, quan les parets de l'oració són gruixudes i el cor enamorat. I sempre recordant el pensament de Jesús: «Si no canvieu i no us feu com infants, no entrareu pas al Regne del cel».