S'acaba l'agost i comença el setembre, i l'expressió que més sentim és «tornem a la feina». És cert que, per a la majoria, el mes de setembre significa retornar a les activitats habituals, després del parèntesi de l'estiu. Cal iniciar de nou el treball professional, potser amb els desplaçaments habituals; cal preparar el retorn al «cole» dels infants i adolescents, organitzar la vida domèstica de cada dia a la llar, reiniciar les responsabilitats que s'han assumit en institucions de les quals som voluntaris... Tot plegat potser fa una certa «mandra», pel ritme de vida accelerat, que sovint provoca estrès i neguit.

En començar un nou curs ens podem plantejar «plantar cara» a un ritme de vida que «no ens deixa viure». Potser en arribar la nit tenim la percepció que «no hem parat en tot el dia», però sense saber ben bé per què. Podem tenir la impressió que la vida se'ns escapa, i se'ns encomana una sensació de malestar. Aquesta experiència no només

és dels qui treballen a temps complet, sinó que també ho pot ser per a alguns jubilats ocupats en tasques familiars i en d'altres que han anat assumint. A més, en el nostre temps potser encara estem saturats de whatsapps, de

mails i d'altres continguts virtuals.

Certament que no podem aturar el temps ni les obligacions, però sí que podem cercar estones per parar, respirar, pensar, pregar i gaudir del que vivim i fem. La clau consisteix a trobar «petits oasis», instants de silenci, d'adonar-nos que vivim, del que ens rodeja, de les persones i dels seves atencions, de les seves necessitats, de la natura, de les notícies, dels comentaris que ens arriben... Podem trobar aquests «microespais» en començar o acabar la jornada, en els desplaçaments habituals -mentre no siguem conductors de vehicles-, prescindint d'una estona de tele... Res no és tan urgent per privar-nos d'estones en les quals experimentem que vivim i per què vivim, repassem i valorem les feines que fem, deixem que ens envaeixin els sentiments, llegim l'evangeli i preguem. Algunes preguntes que ens podem fer per prendre el pols de la nostra vida: què he après avui?

[...] (extret del Full Parroquial).