ai dues paraules tan antitètiques no haurien trobat l'ocasió d'anar juntes si no fos que la lectura d'un petit article de Sant Tomàs m'ho hagués suggerit. Hi ha una Quaestio, com diu ell, la 166, que titula: De studiositate. Però val la pena prestar-hi atenció perquè sempre és una Quaestio profundament humana. Què entén ell per aquesta paraula tan intel·ligible? Simplement una «aplicació vehement de la ment en un tema».

Saber per comunicar veritat. La ment només pot envestir la veritat. Si no n'és plena, empobreix i desequilibra tot ésser humà. És una espècie de passió pel coneixement a fi de poder «respondre». S'entén de respondre en veritat. L'acte d'estudiar és lloat com a virtut. El bon funcionament de la ment humana, segons l' Aquinatense, només es realitza en la veritat. Aquesta activitat natural de la ment també s'aplica a les necessitats del que Sant Tomàs anomena «la carn».

Vol dir els problemes materials necessaris per una vida humana digna. Aquí també el coneixement de la veritat és important. Els errors no són sempre pacífics. Això no són teories, el que passa és que no es cotitzen prou. Un embotit dolent pot acabar en listeriosi. Un error de conducció, en un accident de carretera. Un mal diagnòstic. Un professor no preparat. Un polític sense sentit del bé comú, en una crisi monetària. Un llibre negatiu. Una idea folla.

Les reflexions de Sant Tomàs sobre «l'estudiositat» ens fa cultivar l'art de «triar». Triar les decisions personals referents a la formació intel·lectual i tècnica. Triar un llibre. Buscar la veritat amb vehemència. Recordar que Jesús, en l'Evangeli, es defineix: «Jo soc la veritat».